IDEES

L'esperança de l'adversari

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42052416 icult jos  eduardo agualusa escritor180327113404

zentauroepp42052416 icult jos eduardo agualusa escritor180327113404

La lectura ens salvarà. No del tot, però sí. Perquè com va dir José Eduardo Agualusa en l’acceptació del Premi Internacional de Literatura Dublín 2017, la literatura desenvolupa en nosaltres el múscul de l’empatia i ens fa més bones persones. L’altre no passa a ser l’enemic, ni el monstre, ni l’estrany a abatre. L’altre podríem ser nosaltres. I en moments com l’actual, en què sembla que tots són l’estrany, l’altre, la lectura ens salvarà. Ens fa veure la humanitat dels altres, fins i tot dels que ens són estranys, diu Agualusa. I llegint, fent treballar aquell múscul de l’empatia, som capaços d’arribar a les nostres pròpies conclusions, sense que ningú hagi de dir-nos què hem de fer i, sobretot, ens convenci del perquè sense que ho hàgim analitzat. 

En moments com l'actual, en què sembla
que tots són l'estrany, l'altre, menys un mateix i
els seus la lectura ens salvarà

Notícies relacionades

Rebecca Solnit, en canvi, va un pas més enllà. L’enemic no és l’altre, però reconeixem que existeix l’adversari. El que els teus adversaris voldrien és que creguessis que no hi ha esperança, que no tens cap mena de poder, que no existeixen raons per actuar, que no pots guanyar. Llegir ens salvarà també de no veure en els nostres adversaris l’enemic i, en qualsevol cas, posats a tenir adversaris i enemics, la lectura ens ajudarà a no deshumanitzar-los. Una de les pitjors coses que ens pot passar com a societat és que ens adormim, que siguem insensibles davant el dolor aliè, i disfrutem amb el fracàs dels altres. És possible que la cultura, en totes les seves formes, ens doni tots els elements perquè això passi. I, torno, en moments com l’actual, és més necessari que mai.

Entre Agualusa i Solnit, Davide Cali i Serge Bloch, aquesta vegada amb un llibre il·lustrat sense edat, útil per a adults i nens. Amb tota la senzillesa, ens empeny cap al discurs de Agualusa: el teu adversari, el teu enemic, aquells que t’han empès a immunitzar-te davant de l’altre, aquells que t’han tornat insensible envers el patiment i la tristesa dels altres... podries, sí, ser tu. L’esperança del teu adversari, fins i tot del teu enemic, podria ser la teva. I quan entenguem que nosaltres, al mateix temps, estem sent l’altre per a algú, serem capaços d’avançar. Sense llegir, trigarem molt més.

Temes:

Llibres