'Què!'

Tot català que sàpiga declamar allò de la «gallina xica, tica mica» hauria d’afegir al repertori memorístic la descripció del pet de falsa monja que localitzarà a dalt de la pàgina 192 de la novel·la Què! Estampes d’un dependent de filòsof, de Mi(què!)l de Palol, publicada, amb risc evident de transgressió de tots els codis, per Angle editorial. Si el lector en qüestió vol anar per nota pot afegir-hi les desconsideracions sobre la catalanitat de la pàgina 160. I si no queda prou emprenyat, pot buscar-ne d’encara més sagnants, que les hi trobarà.

Per destrossar l’entorn immediat potser no cal ser un geni, però per coronar amb èxit l’autèntic propòsit del llibre, esquarterar l’esforç civilitzador de la història universal començant pel més sagrat, que són les nacions i les religions, cal estar a l’alçada intel·lectual i erudita, però a l’altra cara de la moneda literària benpensant d’una Marguerite Yourcenar.  En efecte, el no-antiheroi, narrador i protagonista d’aquesta molt versemblant i fantàstica aventura, misantrop-romàntic-barroc, humorista fins a les últimes conseqüències, engega un eixordador no parar de focs d’artifici carregats amb la menys innòcua de les pólvores, que en comptes d’explotar a dalt del cel peten al timpà del desconcertat lector.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Dubto molt, en fi, que el país així vilipendiat, i honorat per elevació a escala universal, disposi d’algun espècimen amb ofici de crític o de professor universitari, no diguem una revista o suplement cultural, capaç de produir un estudi mínimament solvent sobre la subversiva lògica geomètrica paloliana, aquí de cavall d’escacs. És el problema de les estretors individuals i col·lectives de pit, que amb les cintes analítiques tan curtes exalcen la mediocritat perquè només donen per a perímetres esquifits.

També el dilema del lector que es té per elevat, que es trobarà sotmès al bombardeig descrit i així reptat a rebutjar per excessiu un autor que el torna diminutiu.