Open Arms i les lleis salvatges

S'entén: a Itàlia s’han cansat de rebre immigrants mentre els seus veïns europeus, començant per Espanya, no mouen un dit per alleujar la tensió dels centenars de milers que han arribat als ports italians. Es pot entendre també que hi ha límits als quals un país sol no pot fer front, i a Itàlia, amb més de 600.000 immigrants, les costures ja fa temps que han rebentat.

Fins i tot es pot deduir que en el càlcul polític hi hagi por, perquè la immigració del nord de l’Àfrica ha omplert les urnes en les últimes eleccions italianes de paperetes a favor de l’extrema dreta i el Moviment Cinc Estrelles, que encara que es considerin extrems, en qüestió de migració comparteixen els mateixos odis.

El que és més difícil de trobar és una sola llei a Itàlia, a Europa o en el complex entramat legal internacional, que pugui castigar algú que intenta salvar una vida d’una mort segura. Això és l’únic que reté el vaixell de rescat de Proactiva Open Arms al port sicilià de Pozzallo.

Fossa amb milers de cadàvers

Amb papers o sense, amb el Mediterrani convertit en una fossa amb milers de cadàvers al fons, ni la construcció de filats i concertines, ni l’amenaça dels moviments xenòfobs, ni la baixada de temperatures a l’hivern han aconseguit reduir la xifra de persones que busquen refugi a la desesperada.

Un mar al qual es llancen sense saber nedar és l’únic que els separa de l’infern. La crisi ens desborda i els nostres governs, incapaços d’afrontar-la, es dediquen a empetitir l’últim espai que queda per atendre les víctimes que fugen de guerres, de violències infinites, d’abusos i a les quals finalment el mar encara no ha aconseguit emportar-se. Itàlia aplica la llei del temor als vaixells que intenten salvar vides. On fa un any actuaven més d’una dotzena, ja només en queda un.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Encara que serà difícil trobar una sola llei que criminalitzi els voluntaris d’Open Arms que van decidir mullar-se per salvar vides, la incautació del seu vaixell de moment impedeix que segueixin arribant immigrants. Mentre Europa continua finançant els guardacostes libis, autèntiques milícies que viuen d’una economia de guerra mantinguda en camps d’internament on els abusos van des de l’esclavitud fins a la violació sistemàtica, només queden les oenagés per frenar l’impuls criminal de tornar-los.

Són l’últim intent de salvar la poca dignitat que ens queda, intentant evitar la seva mort o un retorn a l’infern. ¿S’han saltat lleis? Evidentment no la que obliga a rescatar qui s’està ofegant al mar i portar-lo a un destí segur. Però potser sí les lleis amb què Europa ha decidit tractar els immigrants: les del silenci i la por.