Escoltar

Potser perquè el seu dia a dia s’omple de cites i viatges apressats en cotxes oficials. Potser perquè acaben envoltats d’una cort d’aduladors que treballen més per assegurar-se el seu lloc que per aportar una mirada honesta. El cert és que una membrana cada vegada més gruixuda acaba cobrint els càrrecs polítics. Protecció, i també aïllament del pols ciutadà. Però aquests últims anys, les xarxes socials han obert un canal directe de comunicació amb alguns. ¿Twitter ha aconseguit fer arribar el pols del carrer als polítics?

Constantment llegim els seus missatges. Molts gestionen el compte personalment, cosa que hauria de donar proximitat. El problema és si aquesta aproximació no els està allunyant de la seva tasca. La visió de l’últim ple del Parlament amb les mirades de tants diputats pendents de les pantalles fa pensar. També el coneixement de com van ser les hores decisives en les quals Puigdemont va decidir no convocar eleccions. Twitter cremava. I els polítics no van ser immunes al reflex d’aquest incendi. Les xarxes socials ens obren el món, però, massa sovint, ens tanquen el pensament. Alimentats de semblants i sotmesos als bafos dels vòmits disparats sense cap reserva, tampoc la de la prudència. Sens dubte, és el signe dels temps. Però una fallada generalitzada de cobertura en el pròxim ple potser obligaria a una cosa que ara sembla tan difícil: escoltar, i no acontentar-se amb sentir.