Papades il·luminades

 El dissabte hi va haver una sessió parlamentària trista i estranya a Catalunya. A falta d’investidura, els grups parlamentaris anaven a pronunciar uns discursos melancòlics i admonitoris. Hores després que la maquinària judicial canviés el peu a tots els ballarins de la pista, els polítics van respondre a la crida de Roger Torrent i van usar l’escó per interpel·lar-se els uns als altres. Es va parlar de frustració i d’irresponsabilitat, de justícia i d’injustícia. Hi va haver molta intensitat i molt mirar fixament els oponents als ulls. Però aquí ve el més inquietant: els interpel·lats estaven mirant el mòbil. 

El parlamentarisme és com un teatret on la meitat de l’elenc ha oblidat el seu paper i es comporta com si hagués abaixat el teló. L’orador pot posar-se fantàstic i utilitzar les mirades fixes i patètiques, pot sacsejar-los a tots per les solapes, que el que veurà davant seu són papades il·luminades per la llum de les pantalles. El més inquietant aquí no és la falta de cortesia, sinó el que els diputats estan rebent via Twitter. No cal punxar els telèfons per endevinar-ho. Pura bilis digital. La teva xarxa sempre et diu que tu tens tota la raó i que els que et discuteixen són uns bojos plens d’odi. Tradueixi això el lector en clau política i plori l’equidistant tant com consideri necessari.

Notícies relacionades

Torrent demana un front unitari en defensa de la democràcia

Testosterona antiprocés

Les papades blanques de l’hemicicle no són un detall intranscendent. S’ha publicat una cascada de llibres que narren de primera mà el que passava entre els bastidors del procés. Tots dediquen espai a la influència de Twitter sobre la política catalana i en particular sobre els líders del procés. En això ens assemblem els responsables públics i la majoria dels ciutadans. Les nostres xarxes són cambres de ressonància on s’alternen els seguidors fanàtics i els trols venjatius.

El Parlament sempre ha sigut un escenari propici a la polarització, però en un moment com aquest tots haurien d’aixecar la mirada del mòbil i escoltar qui tenen al davant.