La fugida de Puigdemont arriba al final

L’expresident Carles Puigdemont es troba en una presó alemanya a l’espera de presentar-se avui davant un jutge, després de ser detingut a Alemanya després que entrés al país des de Dinamarca procedent d’Hèlsinki, on havia viatjat per oferir una conferència. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va activar divendres l’euroordre de detenció una vegada dictat el processament dels dirigents independentistes. A priori, la detenció a Alemanya és una mala notícia per a Puigdemont, ja que el Codi Penal alemany preveu penes de deu anys de presó a cadena perpètua per a un delicte molt similar al de rebel·lió, que s’imputa a Espanya a Puigdemont, i condemnes d’un a deu anys per als casos menys greus. Alemanya és un dels països amb una col·laboració policial més activa amb Espanya i, a més, les relacions entre Mariano Rajoy i  Angela Merkel són excel·lents.

Tot sembla indicar que l’escapada de Puigdemont ha arribat al seu final. Si la justícia i les autoritats alemanyes l’entreguen a Espanya s’haurà acabat l’anomenat Espai Lliure de Brussel·les, del qual es parla en el fins ara fallit pacte d’investidura entre Junts per Catalunya i ERC com un dels pilars de la «construcció de la república». La Casa de la República ubicada a Waterloo tampoc tindrà cap sentit. 

La detenció de Puigdemont –a causa en part de l’error de creure que podia viatjar lliurement per la UE estant perseguit per la justícia a Espanya– va provocar ahir manifestacions de milers de persones a Barcelona, en què es va demanar a Alemanya que no entregui l’expresident per estar acusat de «delictes inventats», i en què lamentablement hi va tornar a haver incidents davant la Delegació del Govern, amb diversos detinguts i desenes de ferits. La justícia es pronunciarà, però, encara que el relat de Llarena pot ser discutible, és una temeritat parlar de «delictes inventats». El que l’independentisme hauria de fer, després de les comprensibles protestes per la detenció, és assumir d’una vegada la realitat i preparar-se seriosament per elegir un president i formar un Govern que tregui Catalunya del bloqueig polític.  I, naturalment, escoltar les veus que clamen que el moviment independentista ha sigut i ha de continuar sent pacífic. Els incidents ocorreguts no han de ser més que fets aïllats i no un intent de paralitzar el país