18 anys, després, el 'Nano' somriu

Ja ho veuen, 18 temporades després del seu debut a Austràlia, el 2001, 292 carreres més tard, 32 victòries després, 22 pole positions aconseguides, 23 victòries i la xifra espectacular de 97 podis, Fernando Alonso, bicampió amb Renault el 2005 i el 2006, torna a somriure. I li demana per ràdio al seu enginyer de pista que parli més alt, que cridi de felicitat, que s’encomani de la bona carrera que estaven fent tots, ell, el mur, el McLaren i el motor Renault.

Cert, no ens enganyem (Alonso és el primer que no ho fa, ja que fins i tot ha hagut de posar-se publicitat de la seva marca de roba a la gorra, perquè McLaren no ha aconseguit un patrocinador per a ella), el Nano ha sigut cinquè, ¡a 28 segons! del vencedor. Però ha sigut el millor dels altres. I molt millor. Ni tan sols l’enfant terrible Max Verstappen i aquell Red Bull que, en teoria, està per guanyar carreres, li va poder mossegar l’orella en les últimes voltes en un traçat en el qual, sí, en aquest sí, les mans compten molt, ho són tot, i les d’Alonso, nomenat per milions de teleespectadors pilot del dia, són les millors del pàdoc de la F-1.

I l’Honda es va trencar

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Quan dic que no ens hem d’enganyar és que a la proposta d’Alonso («anirem millorant carrera a carrera, venen moltes coses per fer millor aquest cotxe»), hem d’afegir que als Haas se’ls va escapar la rosca, que Verstappen es va ficar en un embolic, que Carlos Sainz va estar a punt de vomitar dins del Renault..., és a dir que, en una carrera normal, potser el Nano hauria acabat el 10è o l’11è. I, si hagués seguit amb l’Honda, hauria trencat, sí, trencat.

Però Alonso, el veterà Nano, torna a somriure, i les seves mans i el seu cap, privilegiats per a la velocitat i la resistència, per a Europa i els EUA, continuen sent decisius, mentre l’Honda segueix trencant-se després d’enganyar tothom en el test de Barcelona i estrenar cada dia un motor per intentar demostrar-li a l’asturià que s’havia equivocat demanant el Renault.