Frau fiscal amb sostre

Un total de 14.972 milions d’euros en frau fiscal aflorat suposa una xifra respectable. Sobretot si es desconeixen els resultats dels exercicis anteriors. Si els revisen, en canvi, les coses no es veuen igual. I és que la quantitat descoberta podria haver tocat sostre, ja que per segon any consecutiu baixa. I no perquè no hi hagi evasió fiscal o perquè caigui, sinó per falta de mitjans, segons els inspectors i els tècnics d’Hisenda. 

Aquests últims, agrupats a Gestha, destacaven fa unes quantes setmanes que l’Agència Tributària seguirà tenint 2.789 treballadors menys que el 2009. Asseguren que Espanya té avui dia un dèficit de 26.718 treballadors per lluitar contra l’economia submergida davant la resta d’Europa. Es basen en les ràtios d’un treballador d’Hisenda per cada 1.928 contribuents, respecte, per exemple, França, on n’hi ha un per menys de la meitat de ciutadans. Segur que les seves queixes oculten una part de reivindicació com a col·lectiu de l’Agència Tributària, ja que mantenen una tensa relació amb la seva Administració. El mateix succeeix amb els inspectors, que l’any passat advertien que sense un canvi estructural de la política antifrau –amb més competències per a ells com a col·lectiu, és clar– i sense més mitjans, es tocaria sostre.

Gestha subratlla alguns detalls que mereixen atenció. Per exemple, el director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, no va facilitar aquesta vegada dades sobre els delictes fiscals denunciats per Hisenda (defraudació de més de 120.000 euros de quota), ni dels ingressos en via executiva ni dels obtinguts amb liquidacions i actes de gestió recaptatòria, que en realitat són el saldo més palpable de la lluita contra l’evasió i que fins al 2015, l’exercici en què es va anunciar un rècord de frau aflorat, s’havien anat publicant.

Gestha sospita que tot això revela que les coses no van bé, almenys en aquests apartats i recorda que per cada euro obtingut amb la lluita contra el frau cinc es queden pendents de cobrament. Per al director de l’agència, en canvi, el retrocés del 0,6% respecte del 2016 i del 5% davant el 2015 és «un mínim descens» que «no significa res». Segons Menéndez, resulta «poc enriquidor» comparar les xifres d’un exercici amb les de l’altre, quan el que és essencial és «l’evolució».

Probablement és així, però hem de recordar que quan els creixements són acusats, com va succeir el 2015, amb el 27%, no van dubtar a treure pit. Els coneixedors d’Hisenda ja ho van advertir: és perillós mostrar molta eufòria en un bon exercici, que pot deure’s a molts motius, perquè al següent, al fer les comparacions, se’t pot girar en contra. 

Un total de 14.972  milions d'euros en frau fiscal aflorat suposa una xifra respectablefrau fiscal. Sobretot si es desconeixen els resultats dels exercicis anteriors. Si revisen aquests, en canvi, les coses no es veuen igual.

I és que la quantitat descoberta podria haver tocat sostre, ja que per segon any consecutiu descendeix. I no perquè no hagi evasió fiscal o perquè aquesta caigui, sinó per falta de mitjans, segons els inspectors i els tècnics d'Hisenda. 

Aquests últims, agrupats en Gestha, destacaven fa unes setmanes que la Agència Tributària seguirà tenint 2.789 treballadors menys que en el 2009. Asseguren que Espanya té avui dia un dèficit de 26.718 efectius per lluitar contra la economia submergida frente al resta d'Europa. Es basen en les ràtios d'un treballador d'Hisenda per cada 1.928 contribuents, front, per exemple, França, on hi ha un per menys de la meitat de ciutadans.

Seguro que les seves queixes oculten una part de reivindicació com col·lectiu de l'Agència Tributària, amb cuya dirección mantenen una tensa relació. El mateix succeeix amb els inspectors, que l'any passat advertien de que sense un canvi estructural de la política antifrau, amb mayores comptencias per a ells com col·lectiu, clar; i sin más mitjans, es tocaria sostre.

Però és que  Gestha subratlla alguns detalls que mereixen atenció. Per exemple, el director de l'Agència Tributària, Santiago Menéndez, no va facilitar aquesta vegada dades sobre delictes fiscals denunciats per Hisenda (defraudació de més de 120.000 euros de quota), ni dels ingressos en via executiva ni dels obtinguts amb liquidacions i actes de gestió recaptatòria, que en realitat són el saldo més palpable de la lluita contra l'evasió, i que fins al 2015, l'exercici en el que es va anunciar un rècord de frau aflorat, es venien publicant.

Gestha sospita que tot això revela que les coses no van bé, almenys en aquests apartats i recorda que per cada euro obtingut amb la lluita contra el frau cinc es queden pendents de cobrament.

Per al director de l'agència, en canvi, el retrocés del 0,6% respecte al 2016 i del 5% frente al 2015, és «un mínim descens» que «no significa nada». Segons Menéndez, resulta «poc enriquidor» comparar les xifres d'un exercici amb les de l'altre, quan lo essencial és «l'evolució».

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Probablement així sigui, però hem de recordar que quan els creixements són llamativos, com va succeir el 2015, amb el 27%, no van dubtar a treure pit. Quan això es va produir, els coneixedors de les interioritats d'Hisenda lo van advertir: És perillós mostrar molta eufòria en un bon exercici, que pot deure's a molts motius, perquè al següent, al fer les comparacions, aquesta se't pot girar en contra.