La marxa dels joves contra Trump

Sota la presidència del pitjor líder de la història recent dels Estats Units, la societat està trencant l’atonia de les últimes dècades. Primer van ser les dones. Ara són els joves, en realitat adolescents, organitzats al voltant d’un lema que a una edat tan primerenca estremeix: Marxa per les nostres vides. Que uns nois que haurien d’estar disfrutant de la despreocupació pròpia de la seva edat s’hagin d’organitzar per fer front a la facilitat amb què els seus companys de classe són assassinats per armes de foc diu molt poc d’un país. Malgrat l’evidència mortal tantes vegades plorada, els EUA s’entesten a mantenir l’accés a les armes amb base a una esmena a la Constitució adoptada el 1791 quan l’Estat acabat de crear no tenia mecanismes degudament organitzats per defensar els seus ciutadans. I per a més inri, el seu president es fa ressò de la proposta que hauria de fer posar els cabells de punta a qualsevol consistent a donar armes als mestres. 

Després de les marxes d’aquest cap de setmana, és important que de tornada a casa, els estudiants segueixin lluitant i molt en particular quan d’aquí pocs mesos hi ha eleccions de meitat de mandat. La diferència a l’hora de legislar entre tenir congressistes i senadors contraris al supermercat armamentístic actual o tenir amics i defensors (i beneficiaris) de l’Associació Nacional del Rifle és abismal. Per això, el treball d’aquests joves no s’acaba a Washington. Això és només el principi.