ANÀLISI
Iniesta de la meva vida
El compte enrere del capità amb la selecció torna el record d'aquell gol a la final de Sud-àfrica 2010
marcosl42498666 sant joan despi 13 03 2018 deportes iniesta calienta 180313213828 /
La selecció espanyola s’enfronta avui a Alemanya en el primer dels dos amistosos que els homes de Julen Lopetegui afrontaran durant la nova aturada de la Lliga obligada pels partits de seleccions. Fa gairebé vuit anys una pilota de córner magistralment rematada per Carles Puyol va col·locar Espanya a la final del Mundial de Sud-àfrica. Una imatge que qualsevol aficionat té fresca a la memòria, i que va ajusticiar els alemanys en un dels més grans recitals de futbol que aquella selecció va oferir davant els ulls del món.
Aquell gol va fer possible el que Fernando Torres va anomenar «el gol de tots», en aquell màgic minut 116 que va canviar per sempre la història del futbol espanyol. «És difícil sentir el silenci», va dir posteriorment Andrés Iniesta en un meravellós Informe Robinson titulat Campeones del Mundo, «però jo en aquell instant vaig sentir el silenci abans de picar la pilota».
Es va fer justícia amb la millor generació
Avui, gairebé vuit anys després d’aquella obra mestra que va fer justícia a la millor generació de futbolistes que ha tingut mai aquest país, no volem sentir que el conte s’ha acabat. Tot i que ho sapiguem i ens ho digui a cau d’orella el mateix Andrés a poc a poc, perquè ens anem fent a la idea, com sense voler trencar encara aquell silenci d’un instant en què el temps es va aturar, mentre ell rematava la pilota que li havia servit Cesc.
Compto els partits que ens queden veient Iniesta amb la selecció. Tant de bo siguin set a Rússia. De moment sabem els amistosos que tenim a tocar. I veure el futbolista que va marcar una època contra Alemanya primer i després contra l’Argentina de Leo Messi, em sembla, ara que el temps s’esgota, ara que els mesos passen de pressa rumb al Mundial, un gran privilegi. És una cosa que d’aquí poc temps trobarem a faltar perquè ja serà només un meravellós record.
Suposo que el Metropolitano ho sabrà fer dimarts si en té ocasió. Perquè s’hauria de convertir cada minut que Andrés jugui amb la selecció en un homenatge. Saber acomiadar un futbolista inigualable, un geni de la pilota que va portar Espanya al lloc més alt sense alçar la veu, que va convertir la gespa en un saló de ball, que va regalar als aficionats espanyols els millors moments de les nostres vides, i a més va saber fer-ho recordant a qui faltava en el millor instant de la seva vida. ¡Quina grandesa!
Iniesta serà etern. Com ho va ser el seu camí cap a aquella final del Soccer City de Johannesburg. Reconèixer la seva caiguda anímica els mesos que va durar el calvari d’una lesió, sumat al dolor per la pèrdua de Dani Jarque va humanitzar més si és possible una figura gegant. Que també sigui gegant el teu adeu, Iniesta de la meva vida.
