Dues mirades

Hams

Tenim motius per ser desconfiats. A vegades, els hams de les xarxes socials són només maniobres per mantenir-nos distrets mentre la sorda maror de fons és la verdadera amenaça

1
Es llegeix en minuts
Hams

DADO RUVIC (REUTERS)

Podem esborrar-nos de Facebook, de Twitter, de WhatsApp… de totes les xarxes socials. Fins i tot podem repudiar les pantalles per tractar de preservar la nostra intimitat. Però el que no podem és eliminar el nostre pensament ni el de la resta de la societat. Les xarxes han impregnat la nostra manera de pensar i de relacionar-nos. La immediatesa s’imposa. Sentim avidesa per les novetats i ansietat per formar-nos una opinió, encara que a penes sapiguem res.

Notícies relacionades

Aquesta setmana ens hem commocionat pel terrible assassinat de dos nens pel seu pare a Getafe. A penes es va saber el cas, les xarxes van etiquetar la tragèdia de crim masclista quan la Policia gairebé no havia iniciat la investigació. I sí, és probable que ho sigui. Però també que sigui un cas greu de trastorn mental, el mateix que ha portat algunes mares a matar els seus fills. Esperar a tenir més informació per formar-se una opinió no és ser condescendent amb l’assassí, és preservar l’esperit crític.

El cas és només un exemple de com ens envaeix la precipitació. Sempre a punt per a la crítica, per encendre fogueres. Hi ha motius per ser desconfiats. Però acumular energia sense malbaratar-la constantment també és una manera de protegir-nos. A vegades, els hams són només maniobres per mantenir-nos distrets mentre la sorda maror de fons és la verdadera amenaça.