Crisi al Mediterrani
Líbia, un estat fallit
Des del final de la guerra que va acabar amb el règim de Gaddafi, el país ho és tot menys una entitat política fiable
mbenach42579633 the spanish ngo s proactiva open arms vessel is seen at harb180319210741 /
Si està satisfet Matteo Salvini, líder de la ultradreta italiana, és que és un complet disbarat la retenció en un port sicilià del vaixell de Proactiva Open Arms, una oenagé la missió principal del qual és evitar que el Mediterrani vessi de cadàvers dels molts ofegats –impossible saber quants– en el seu propòsit de desembarcar a Europa. Ho confirma la mania persecutòria del fiscal de Catània, entestat a trobar una trama d’interessos entre les màfies que trafiquen amb éssers humans i diferents oenagés i ho ratifica definitivament l’absurda invocació de Líbia feta per les autoritats italianes que van capturar el vaixell, com si Líbia hagués deixat de ser un Estat fallit, una ombra d’Estat, un nom en un mapa sense més capacitats de control i regulació dels fluxos migratoris.
Entretots
Davant la hipòtesi sense base que els guardacostes libis compleixen algun tipus de funció guaridora entre Àfrica i Europa, s’alça l’evidència que no tenen l’autoritat derivada d’un Estat convencional, amb institucions sòlides i objectius definits. Des del final de la guerra que va acabar amb el règim de Muammar Gaddafi, Líbia ho és tot menys una entitat política fiable: un mínim de dos règims enfrontats rivalitzen amb fortuna canviant pel control de l’Estat i dels recursos petrolífers, i encara que una de les parts disfruta del reconeixement internacional –la dels guardacostes–, el seu comportament és tan imprevisible i volàtil com el de la part que no el té.
El cas recorda ostentosament el de Somàlia quan es van produir els episodis de pirateria davant la seva costa: els estats europeus van desenvolupar la ficció que disposaven d’un compromís amb el Govern instal·lat a Mogadiscio, en realitat una bastimentada de debilitat clamorosa, sense instruments amb els quals poder aturar els atacs pirates. Remetre’s a l’autoritat d’un estat que no existeix o que és merament nominal és una eina encobridora d’altres propòsits, cap defensable en públic.
