Evacuació d'emergència

Mals temps per als kiwis, els humoristes i la gent amb síndrome de Tourette. És a dir, per a cagar-se espontàniament en segons què o qui.

Ahir, un got de Nocilla va aterrar sobre l’ungla del dit gros del meu peu dret. Després de recordar-me (al capdavall vaig estudiar en un col·legi salesià) de tants sants que junts podrien formar un equip de futbol set, la meva mirada va lliscar amb aprensió cap a la finestra. Vaig témer que es despengessin per la façana tres lletrats ninja per entregar-me un flyer d’algun jutjat.

Perquè últimament es jutja i condemna mitjançant figures gairebé medievals per ofendre la Corona o l’Església, institucions en què l’acusat no creu o no creu que existeixin (no és fàcil evacuar físicament sobre una deïtat quan no sabries on buscar-la). També es dicten multes per fotomuntatges de la teva cara amb ganyota de Crist agònic o, com la revista Mongolia, per usar amb intenció satírica la imatge d’un matador.

Potser el sistema judicial és aquella professora que fregava la llengua del rebel amb sabó. O potser castiga per promoure l’arabesc subtil. En aquest cas podríem inspirar-nos en obres recents, com aquell meravellós Insultario editat per Pepitas de Calabaza, i articular les nostres pulles mitjançant girs com «Eres irte a dormir y apoyar la cabeza en una ración de patatas bravas» o «Esos borruchos de pelo del desagüe de la ducha, pero dentro de un revuelto de setas, eres tú».

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

També pot ser que aquesta escalada sancionadora respongui a una campanya de foment de la lectura de clàssics: «Alma de almírez, cuesco de dátil», li deixa anar Altisidora a Don Quixot, que les paga amb Sancho Panza: «Infacundo, maldiciente, malmirado, bellaco».

De fet, de la mateixa manera que els llibreters madrilenys han creat una eina on line per poder llegir Fariña, el llibre segrestat judicialment, entre les línies del Quixot, podríem insultar, fer broma, desfogar-nos només amb cites d’aquesta obra. L’hidalgo era enginyós, però una mica pertorbat, i potser l’única forma de salvar-se de multes i condemnes és al·legar bogeria. Encara que aquesta és sempre la millor tàctica del seny en un món trastornat.