Un pecat d'amor: la xocolata

Jo sóc un devot de la xocolata. Potser és una mica exagerat parlar de devoció, perquè no li dedico pregàries ni tinc a la capçalera del llit una estampa de Santa Xocolata. Seria més just dir que la tinc present cada dia i m’encomano –devotament– a la seva generositat. Perquè no es tracta de menjar-ne, només, el que se’n diu una presa. No. Jo tinc una xocolatofília que se’m manifesta quan vol, i francament vol bastant sovint.

La xocolata se m’ha anat intensificant amb el temps, m’ha anat exigint cada vegada més, un símptoma d’una droga. Però llegint EL PERIÓDICO em trobo amb un titular molt visible que diu el següent: «El consum de cacau protegeix davant les malalties cardiovasculars».

Ho afirma Ramon EstruchRamon Estruch, que és el president de l’observatori del Cacau de Catalunya. Que el cacau tingui un observatori em sorprèn i al mateix temps em tranquil·litza. Ja sé que el cacau i la xocolata no són la mateixa cosa. Però alguna relació deuen tenir. Llegeixo que el cacau dissolt en aigua té un efecte antiinflamatori molt més potent que el cacau barrejat amb llet. Especialment és protector de la diabetis i també és regulador del colesterol i de la pressió.

 

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Busco un consell de l’expert, explicant-li que sóc xocolatòfil. Llegeixo que l’ideal seria 50 grams de xocolata al dia. Agraeixo la informació, però aquests consells sobre règims de salut els passaré als meus néts, però dubto que em facin cas a mi, i em semblarà lògic, ¿com es pot fer cas d’un avi de 90 anys? Jo  continuaré amb la xocolata, i que sigui el que Déu vulgui.

Quan jo era petit, en algun lloc vaig sentir aquesta cançó que deia: «Xocolata, xocolata, ets la reina del paladar». Jo penso que no s’ha de ser despectiu amb una reina. Si la xocolata m’ha tractat amistosament al llarg de la vida, ara li he de tenir sempre la porta oberta.