Interès personal i bé general

Els eixos en els quals es mou la realitat política catalana (la via judicial i la via política) van viure ahir un dia que si bé no va ser decisiu, sí que va contribuir a aclarir el panorama. Al Tribunal Suprem, la fiscalia, a instàncies del fiscal general de l’Estat, va demanar deixar en llibertat sota fiança Joaquim Forn, una mesura que va en el bon camí, ja que la presència en presó preventiva de Forn, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és un obstacle insalvable per al retorn de Catalunya a la normalitat.

En canvi, el ministeri públic va demanar que Sànchez continuï a la presó. La seva defensa va afirmar que l’expresident de l’ANC renunciarà a l’escó i a les seves aspiracions polítiques per aconseguir la llibertat, una estratègia de defensa que evidencia que la investidura de Sànchez és inviable i que, en realitat, només era un altre intent de prolongar el pols amb l’Estat.

El rellotge de la investidura, legalment, encara no corre, ja que el Tribunal Constitucional va rebutjar la pretensió del PSC de suspendre de manera cautelar la decisió de Roger Torrent d’ajornar el ple d’investidura de Sànchez. La pilota de formar govern, doncs, continua a la teulada del bloc independentista, que de manera inexorable s’aproxima al punt en què s’han de prendre decisions transcendentals.

Perquè el rellotge legal de la investidura continu aturat, però no així el social i el polític. La renúncia de Sànchez obre pas a una altra candidatura: Jordi Turull es perfila clarament com l’eascollit per ser el tercer candidat del bloc independentista des del 21-D. A diferència de Sànchez i de Carles Puigdemont, com a mínim sí que pot intentar ser investit, malgrat que està encausat i que té al davant un complicat procés penal.

Ara bé, no té garantida la seva elecció, ja que la CUP ja ha avançat que no ha modificat la seva postura i s’abstindrà en una possible investidura. Davant d’aquesta tessitura, Turull només seria investit si Puigdemont i Toni Comín renuncien al seu escó.

Ha arribat el moment en què l’independentisme abandoni el plet intern i el tacticisme que han bloquejat la política catalana des del 21 de desembre. Catalunya necessita un Govern com més aviat millor per recuperar les institucions. Qualsevol altra consideració és anteposar l’interès particular al bé general.