La reina malvada

Des que tinc nebots soc més conscient de les barbaritats que es narren en els contes infantils. Àvies que són devorades per llops o reines de cors que només pensen a tallar el cap a la gent. Però, entre tots els malvats de les faules, estarem d’acord que el més terrorífic és el que representa el paper de la madrastra. Tenim la de Blancaneu, una dona freda i egocèntrica que odia la filla del seu marit fins al punt d’ordenar la seva mort, o la de la Ventafocs, que no la intenta matar però sí que la maltracta físicament i psicològicament.

Sempre m’he preguntat què deuen pensar les madrastres del món real al llegir o al veure aquests contes amb els seus fillastres. Els padrastres no tenen per què preocupar-se perquè no tenen ni un trist paper secundari i els pares biològics sempre són bons. Fins i tot el pare de Hansel i Gretel, que abandona els seus fills al bosc, ho fa manipulat per la seva cruel dona.

 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Si ens centrem en el rànquing dels més malvats de Disney, tenim, a part de les madrastres ja esmentades, la bruixa Malèfica de La bella dorment, Cruella de Vil, Úrsula la bruixa del mar o a la inhumana mare adoptiva de Rapunzel. Després de moltes malvades femenines, apareix Scar, l’assassí d’El rei lleó. Ni tan sols és un home de veritat. És un mascle animal i oncle del petit Simba. Res de pare ni padrastre. El  capità Garfi, el bruixot d’Aladi o el tigre del Llibre de la selva.

Ogres, bruixots o animals. Bèsties que es converteixen en prínceps. Però res de pares ni padrastres. El món real no té res a veure amb el de fantasia, però quan apareix una madrastra tan dolenta com la del petit Gabriel, no podem evitar pensar en ella. En la gelosa i mala madrastra de Blancaneu. Des d’aquí li desitjo un autèntic final de conte. Ben terrorífic. Que la tanquin en una masmorra i li llancin un malefici d’aquests dels quals no es pugui escapar mai més. I aprofito l’ocasió per tren-car una llança a favor de les milers de madrastres encantadores, generoses i bones que estimen els fills de les seves parelles com si fossin seus. Que són la majoria, per sort.