Letargia

Elucubrar sobre què hauria passat si una jugada d’escacs hagués sigut diferent no canvia el resultat de la partida, però pot resultar instructiu. Especialment quan el tauler es mostra desesperadament apàtic. ¿Com seria l’actualitat si PSOE i Podem haguessin arribat a un acord d’investidura? ¿I si les tesis d’Errejón s’haguessin imposat a les d’Iglesias? ¿I si Colau no hagués trencat el pacte amb el PSC?

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En cadascun d’aquests moviments va prevaler el càlcul partidista. Impossible no relacionar-los amb la nebulosa en què està instal·lada l’esquerra. Amb aquest aire de derrota, de conformisme, amb aquest silenci format per discursos de minúcies. Entre la correcció i la demagògia. Amb poca ambició ideològica, descol·locats davant el duel conservador i els reptes nacionalistes, amb escassa capacitat per acaparar el discurs i menys empenta per liderar-lo.

Davant aquesta letargia, adquireix importància l’intent del president valencià, Ximo Puig, d’agitar el debat territorial per a una possible reforma de la Constitució. La seva proposta va més enllà del plantejament federal del PSOE i reivindica el paper de les autonomies en el debat. Que el Govern valencià estigui format per socialistes, Compromís i Podem convida a reflexionar sobre l’encert o l’error de jugades anteriors de l’esquerra. I sobre la dificultat d’alguns dels seus actors per complir les expectatives.