El que importa i el que no

Messi lidera el Pitxitxi amb el cap posat en els títols mentre que Cristiano segueix pensant bàsicament en ell

2
Es llegeix en minuts
marcosl42579444 topshot   real madrid s portuguese forward cristiano ronaldo180319194341

marcosl42579444 topshot real madrid s portuguese forward cristiano ronaldo180319194341 / JAVIER SORIANO

Són onze contra onze, i és clar que tens avantatge si en el teu equip juga Messi. O si en el teu equip remata Cristiano Ronaldo. Però encara que tendim a confondre’ns, contaminats pel màrqueting i els personalismes, el futbol continua sent un esport col·lectiu que busca èxits grupals. Els trofeus individuals poden servir com a guarnició d’un títol, però perden sentit quan no venen acompanyats del bistec.

Ara que la lluita pel trofeu del màxim golejador de la Lliga torna a semblar una qüestió d’estat, podem recordar l’última vegada que Cristiano Ronaldo va guanyar el trofeu. Va ser la temporada 2014/15 i el seu equip tampoc va guanyar la Lliga aquell any. De fet, la imatge que retrata aquell Pitxitxi és la celebració eufòrica del portuguès en cada un dels tres gols que va marcar a Cornellà en la penúltima jornada de Lliga, en una tarda trista per a la seva afició i per al seu equip, ja que el Barça va guanyar el seu partit al Calderón i conseqüentment la Lliga.

El seu exercici de vanitat, la seva fam personal, no li va permetre veure més enllà del seu títol individual, com si no hi hagués context. Curiosament, Cristiano ha guanyat tres pitxitxis en tres temporades en què el Madrid no ha sigut campió de Lliga i no s’ha emportat el trofeu quan ha guanyat la Lliga, en dues ocasions. Messi explicava fa uns dies en una entrevista com la seva figura de definidor ha mutat amb els anys. Crida l’atenció que ell mateix detecti que ara és menys «egoista». L’argentí s’ha adaptat a les necessitats d’un equip que un dia el va necessitar com a rematador i ara el requereix també com a generador. A diferència de Cristiano, la seva dimensió no es mesurarà només pels seus gols.

Segueix marcant, segueix sent el pitxitxi, però aquest ja no és el seu únic objectiu.

Notícies relacionades

L’any passat va ser Messi qui va guanyar el trofeu, no hi va haver una gran festa, no importava perquè el Madrid es va acabar emportant el campionat, i això és el que compta. Tampoc Ter Stegen i la seva lluita pel Trofeu Zamora fa perdre el son a ningú, però la figura de Cristiano sembla necessitar una reivindicació constant.

També resulta comprensible que el portuguès busqui al·licients a una Lliga en la qualnomés li queda lluitar per la segona posició. Però és convenient recordar que estem en el que en bàsquet diríem els minuts de les escombraries, aquells que només serveixen per maquillar estadístiques, el partit ja se’ls ha escapat. Per més que CR7 es faci un fart de gols en les nou jornades que queden, el Madrid ja no lluita pel títol. El va perdre en una primera volta horrible, a la qual va contribuir la crisi de Cristiano. I consti que el joc paupèrrim de l’equip, una vegada més l’equip, no és responsabilitat del portuguès. L’excel·lent estat de forma de Cristiano resulta inútil en aquesta Lliga però reforça les opcions del Madrid en la Champions. Llavors sí que importaran els gols que han d’arribar.