DUES MIRADES
Cinc mesos
Ni Sànchez ni Cuixart van encoratjar ni van utilitzar la violència. Costa no veure represàlia en aquesta presó preventiva.
getthumbsbyfilename
Aquestes línies no pretenen ser un judici a un jutge. No tinc capacitat ni coneixements ni potestat per qüestionar-lo. Però sí veu per lamentar-ho. Sànchez i Cuixart fa més de cinc mesos que estan empresonats sense haver sigut jutjats. Recórrer al dolor dels familiars seria fàcil, humà, però defujo la temptació de caure en una pornografia emocional que, en el fons, seria injusta.
Tots els presos tenen qui els plori i la justícia no s’imparteix segons les llàgrimes vessades.
Notícies relacionadesNo crec en la bondat dels actes dels responsables polítics que van portar Catalunya al col·lapse de la DUI. No érem suficients, diuen ara. Però abans també sabien comptar. I, tot i així, van tirar endavant un pla abocat al fracàs que va portar al patiment de molts. Estem, paralitzats, exhaustos, mirant-nos els uns als altres sense acabar de comprendre’ns. No podem oblidar que l’aixeta que va encendre el procés va ser la sentència de l’Estatut. Al greuge es va sumar un passat de desencontres, una història més o menys modelada, l’enorme descontentament causat per la crisi i els interessos polítics. També ambicions personals.
Ni Sànchez ni Cuixart van encoratjar ni van utilitzar la violència. Costa no veure represàlia en aquesta presó preventiva. Utilitzar la llei i convertir-la en el jou d’unes aspiracions polítiques legítimes és sumar un greuge més a la llista del desencontre.
