Pitjor que l'engany, la irresponsabilitat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42507398 catalonia s ousted regional president carles puigdemont  l  180314125414

zentauroepp42507398 catalonia s ousted regional president carles puigdemont l 180314125414 / JOHN THYS

Resulta significatiu que el líder radiofònic Jordi Basté, que durant molt temps va exercir amb Mònica Terribas o Toni Soler de guardià de les essències del procés, estigui ara desolat i gairebé enfadat. Acaba de reconèixer per antena que va ser «un engany global», «una presa de pèl», ja que els polítics sobiranistes van exagerar fins a la mentida les facilitats d’arribar a la secessió per tenir il·lusionada la seva parròquia amb promeses grandiloqüents, reiteració de simbolismes i dies històrics. Però sorprèn que ell com tants altres no qüestioni el seu paper en el que va passar, perquè durant anys no va fer res més que alimentar la trituradora del procés i la seva actitud periodística va ser acrítica. Recordo Basté incapaç de preguntar a Carles Puigdemont, en una llarga entrevista, sobre la contradicció que suposava afegir l’esbombat  «mandat democràtic» derivat del 27-S del 2015 un referèndum que no figurava al programa de JxSí i que desmentia el caràcter plebiscitari de les eleccions. Que l’expresident no oferís cap explicació no importava, el que era essencial era que el procés continués vivo.  

Però pitjor que l’engany va ser la irresponsabilitat amb què van jugar els líders independentistes, aclamats pel que Joan Coscubiela denomina la «divisió mediàtica Ítaca», tan complaent amb aquella dissonància cognitiva entre realitat i ficció. Mai sabrem fins a quin punt vam ser a prop del desastre després de l’1-O i la vaga de país. Si el Govern Puigdemont hagués complert la seva promesa de declarar la República i materialitzar-la, en coherència amb les lleis que havia votat el Parlament, el conflicte violent hauria sigut inevitable. Sabem que una part dels Mossos van col·laborar activament amb el referèndum i que hi havia una unitat política. Si a això hi afegim l’actitud dels bombers, protecció civil, part de les policies locals, i el paper chavista dels CDR, el panorama feia por. Si els líders independentistes haguessin iniciat una insurrecció, una part de la societat catalana estava disposada a seguir-los en aquell joc irresponsable.