Anar al contingut

El futur de Catalunya

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural

Sílvia Cóppulo

La Guàrdia Civil registra la seu d’Òmnium per si hi troba rastres d’haver contribuït -suposo que amb les aportacions dels socis- a finançar el referèndum de l’1 d’octubre. Em venen arcades. Rebo a casa una carta del president, Jordi Cuixart, escrita des de la presó de Soto del Real, on m’expressa el  convenciment que «tota aquesta sensibilitat, solidaritat i tendresa que tenim envers les famílies i els amics dels que són a la presó, represaliats per l’estat, ens està fent millors persones. Que el llegat que deixem per a les generacions futures donarà uns fruits magnífics més d’hora que tard». 

Hi va haver un temps que ens vam preguntar si Òmnium Cultural continuava tenint sentit de ser. ¡Quina ingenuïtat! Havíem recuperat les institucions que la dictadura ens havia robat. Ens havíem cregut que la democràcia estava del tot assegurada a Espanya, amb la separació de poders, garantida, i que aquells que havien heretat el franquisme se n’avergonyien. Llavors es tractava d’actuar, perquè l’espai cultural català prengués la dimensió que li pertocava dins de l’Estat i al món, vist que els tics centristes que arribaven de Madrid, havien arrelat tant, que sovint impedien abraçar la riquesa cultural de Catalunya com a pròpia. 

Em vaig fer sòcia d’Òmnium arran de tenir l’honor de presentar la Nit de Santa Llúcia i d’estudiar el passat fosc del franquisme negant qualsevol indici d’identitat, la literària primer de tot. Han passat els anys i aquells tics han esdevingut una ganyota tan gran, que la gran majoria de la població de Catalunya se sap prou adulta políticament per exercir el dret a decidir. ¿On som ara? Les autoritats suïsses tampoc detindran Carles Puigdemont. El Tribunal Europeu de Drets Humans rectifica l’Audiència Nacional i el TC espanyol: no és delicte cremar fotos del Rei. Europa limita la repressió de les estructures “democràtiques” espanyoles, però no arrisca gaire. Cuixart acabava la carta dient: «Abracem-nos, estimem-nos». És un prec intern a la unitat.  

0 Comentaris
cargando