Petit observatori
L'escriptura i la grip, articulades
Josep Maria Espinàs, ahir, assegut davant la seva màquina d’escriure. /
Quan escric aquestes ratlles encara no he agafat la grip. I dic «encara» no perquè estigui previst que l’hagi d’agafar. (Petit incís lingüístic: ¿per què diem que agafem la grip quan és la grip la que ens agafa a nosaltres? Perquè si fos jo, qui l’agafés, la deixaria anar de seguida.)
Poca broma amb la grip. Quan escric aquestes ratlles tinc al costat una pàgina d’EL PERIÓDICO encapçalada per un titular molt visible: La grip dels 50 milions de morts. Es refereix a la pandèmia de l’any 1918 que va provocar la catàstrofe més gran del segle XX, explica Michele Catanzaro. El doctor Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic de Barcelona i de la Universitat de Barcelona, explica que és la més gran de les malalties infeccioses. Però com el lector comprendrà, jo deixo als especialistes la valoració de la grip i els detalls d’aquesta poderosa i expansiva malaltia.
Jo tinc una experiència poc dramàtica de la grip, potser perquè quan era adolescent era la malaltia més habitual i se li donava una relativa importància perquè no era cap raresa. Febre alta, mal de cap, atac al pulmó... Iquan apareixien aquestes símptomes es prohibia immediatament el contacte dels malalts amb la resta de la família. Els meus avantpassats consideraven l’aparició d’una grip com una mena de peatge que s’havia de pagar per entrar en l’adolescència. Però sovint el preu era car.
Notícies relacionadesMentre escrivia aquest article i pensava en la grip, se m’ha aparegut la paraula gripatge. És un vici que tinc: sovint, pensant en una paraula, l’encadeno amb altres. Sembla que tinc un instint associador que no depèn de la meva voluntat.
De la grip passo al gripatge, que bàsicament és un fet d’articulació. Es tracta de manipular perquè una cosa encaixi amb una altra. ¿No és això el que fem quan escrivim?
