Al comptat

Impostos, imposició i impostura

Una gran part dels beneficis fiscals afavoreixen els que més tenen

2
Es llegeix en minuts
 

  / EFE / PÉREZ CABEZA

Vegem el diccionari. Impost és un «tribut que s'exigeix en funció de la capacitat econòmica dels obligats a pagar-lo». No es pot esperar gaire bondat, d'entrada, d'una paraula que prové d'«imposar» o «imposició». En tot cas se li pressuposa un sentit redistributiu, és a dir, de repartiment de la riquesa. I, de manera progressiva, és a dir, que com més nivell d'ingressos i renda, més tributació.

Aquest és el principi general que es pot esperar d'un sistema fiscal. Però, ¿ho és el que tenim? La Plataforma per a una Fiscalitat Justa, que engloba diferents organitzacions polítiques, civils i oenagés, opina que no. En concret denuncia un clar desequilibri en favor dels afavorits.

Després d'analitzar 7.991 milions d'euros d'un total de 42.148 milions de beneficis fiscals estatals i autonòmics, conclouen que 5.501 milions, és a dir, 7 de cada 10 euros per a aquests fins són «discutibles tant per la seva utilitat pública com pel seu caràcter regressiu».

Sembla que el que es ven com a progressiu és més aviat el contrari: beneficia més a qui més té. L'informe, que porta el títol de Beneficis fiscals, ¿beneficis per a qui?, destaca l'opacitat pel que fa als motius d'aquests avantatges tributaris i la falta absoluta de rendició de comptes sobre aquests. «En gran part dels casos, no s'ha trobat justificació ni suport constitucional de la finalitat pública d'interès social que es vol perseguir amb la implantació dels beneficis fiscals», destaca.

Anem a l'impost directe més generalitzat, l'IRPF. En aquest hi ha 3.154 milions en beneficis fiscals que presenten un caràcter regressiu i que deixen al marge les persones no obligades a declarar, per tant, de rendes més baixes. Entre aquests destaca la reducció de la base imposable per a les aportacions a sistemes de previsió i plans de pensions o les deduccions per a famílies nombroses o amb persones a càrrec.

Notícies relacionades

En els plans de pensions, més de la meitat (56%) de les persones amb ingressos entre 150.000 i 600.000 euros anuals es van beneficiar d'aquest important avantatge fiscal, davant només el 4,5% de les que estan entre 1.500 i 6.000; l'11,4% de les que estan entre 12.000 i 21.000 o el 30,2% de les que n'ingressen entre 30.000 i 60.000. Com més ingressos, més atractiu. Un gran avantatge per a adinerats i un ganxo comercial per a les entitats financeres que venen el producte sense gaire esforç.

La conclusió és que són impostos i, per tant, són una imposició, però no per a tothom, de manera que també comporten un alt grau d'impostura. Tornem al diccionari, que ens defineix aquesta paraula: «Fingiment engany amb aparença de veritat». Doncs això.