1
Es llegeix en minuts
zentauroepp15644061 cultura171122175050

zentauroepp15644061 cultura171122175050

L’èxit enorme de les sèries de televisió ha canviat els hàbits de consum. Cada vegada són més els que, incapaços de la cita setmana a setmana, esperen al final de la temporada per disfrutar de tots els episodis seguits en una o dues sessions maratonianes. Per a molts, tot un descobriment. Però aquesta pràctica no és una cosa que ens agafi per sorpresa als aficionats al teatre, acostumats com estem a aturar el temps en espectacles en directe de moltes hores i dilatada intensitat. El teatre ha estat oferint aquesta experiència de la immersió prolongada des dels seus orígens.

    

Jo mateix guardo nítid el record d’una representació del Mahabharata de Peter Brook, el 1985, en un plató dels estudis Bronston de Madrid. Deu hores de durada (12, amb intermedis inclosos). Tot aquest temps tocant el cel. No s’oblida, per més anys que passin. Cinc anys abans havia vist a Londres una adaptació de Nicholas Nickleby, de Dickens, de deu hores també, que vaig disfrutar, minut a minut, en una sola jornada, a la seu de la Royal Shakespeare Company. I l’octubre del 2002, vaig dedicar un dissabte sencer, des de les deu del matí fins a les vuit del vespre, a la trilogia de Tom Stoppard The coast of Utopia al National Theatre.

    

Des de fa dos anys es pot disfrutar a Londres –i des d’aquesta mateixa setmana a Nova York– d’una versió teatral de Harry Potter de cinc hores i mitja de durada. I la recent reposició triomfal d’Angels in America a Londres –des de fa una setmana també a Broadway– amb motiu del 25è aniversari de la seva estrena es pot disfrutar en una sola sessió de vuit hores i mitja que passen com un sospir.

El batec, a l’uníson    

Tot plegat, això sí, sense poder aturar i reprendre l’acció a capritx per recol·locar la manta del sofà, anar al bany o acostar-se a la cuina a saquejar el frigorífic, però amb el privilegi impagable del fet en viu, de l’emoció en directe, de la respiració compartida, del batec a l’uníson –públic i actors– que són la base mateixa del teatre.

Notícies relacionades

    

Qui ho ha provat, ho sap. 

Temes:

Sèries Teatre