Signes de descomposició política a la UE

A la Unió Europea (UE) es multipliquen els signes de descomposició política més enllà del brexit i arriben a a la Comissió Europea. Fins i tot l’estabilitat a Alemanya amb la reedició de la gran coalició té com a contrapunt convertir la ultradretana Aliança per a Alemanya (AfD) en el líder de l’oposició al Bundestag amb els avantatges associats: mitjans, fons i protagonisme per expandir la seva influència. La ultradreta ja forma part dels governs d’Àustria, Bulgària i Eslovàquia i condiciona el de Dinamarca, mentre que Hongria i Polònia estan en plena deriva autoritària.

Aquesta setmana la Comissió Europea ha patit tres revessos polítics que evidencien com el nepotisme, l’autoritarisme tecnocràtic i la laxitud ètica s’han integrat en una institució que hauria d’encarnar els valors de la UE. El nomenament llampec com a secretari general al capdavant dels seus 33.000 funcionaris de l’alemany Martin Selmayr, cap de gabinet del president de la institució, Jean-Claude Juncker, ha desfermat la protesta del Parlament Europeu, perquè s’han recargolat les normes per efectuar un nomenament a dit que soscava la credibilitat de la UE, «una martingala entre amics, pròpia del Partit Comunista Xinès», va destacar François Grossetête del grup popular, el mateix al qual pertany Juncker. El nomenament serà examinat per l’Eurocambra i la Defensora del Poble de la UE, Emily O’Reilly, però «aquest espectacle d’una Comissió Europea que viu en la seva bombolla» alimenta els partits ultres i euròfobs, lamentava Le Monde en un editorial.

El Tribunal de Justícia de la UE ha confirmat el dret de les organitzacions civils a demanar la revisió de les autoritzacions de productes modificats genèticament pels riscos per a la salut, cosa a la qual s’oposava la Comissió Europea, que no admet que es qüestionin les seves decisions. El tercer revés ha sigut l’exigència de la Defensora del Poble que torni a revisar l’autorització perquè el seu anterior president, José Manuel Durao Barroso, pogués treballar com a lobbista per al banc Goldman Sachs. El fitxatge de Barroso ha sigut una de les més notòries infraccions ètiques de l’article 245 del Tractat de Funcionament de la UE, però no l’única (Neelie Kroes).

Onada de protestes

L’assassinat en pocs mesos de dos periodistes que investigaven la corrupció dels seus respectius governs (Daphne Caruana Galizia a Malta i Jan Kuciak a Eslovàquia) evidencia la gravetat d’un problema que la Comissió Europea prefereix obviar fins al punt que va anul·lar el 2017 l’informe previst sobre la corrupció a la UE. L’assassinat de Kuciak ha provocat les dimissions del primer ministre eslovac, el socialdemòcrata Robert Fico, i del ministre de l’Interior, ha desencadenat una onada de protestes i està traient a la llum el caràcter oligàrquic del país, un tret que comparteix amb altres estats de l’Est. A la veïna República Txeca, el primer ministre, el milionari populista Andrej Babis, està investigat per corrupció i segueix governant malgrat haver perdut una moció de censura el 16 de gener passat, mentre els governs de Bulgària (conservadors) i Romania (socialistes) dilueixen l’efectivitat de les lleis anticorrupció.

La corrupció també afecta l’Europa Occidental. Els llaços de la classe política italiana amb el crim organitzat es van consolidar des que el 1948 la màfia va ajudar la Democràcia Cristiana a guanyar les eleccions per impedir la temuda victòria del Partit Comunista. I la UE prefereix tancar els ulls davant la miríada de casos de corrupció que afecten els dirigents del partit governant a Espanya (PP).

Amenaces a periodistes 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Les amenaces als periodistes no es limiten a Malta i Eslovàquia. A Itàlia, hi ha 19 periodistes amb escorta policial de 24 hores i uns 200 reben protecció. La intimidació als informadors i el control dels mitjans de comunicació per part dels governs o de magnats afins al poder és habitual a l’Europa Oriental. El dimitit Fico s’havia distingit per qualificar els periodistes d’«indecents prostitutes antieslovaques» i «hienes estúpides». A Espanya són els ciutadans els que pateixen directament la intimidació de les autoritats amb la llei mordassa (200.000 persones sancionades des del 2015), fins al punt que Amnistia Internacional ha iniciat una campanya per denunciar la persecució de la llibertat d’expressió a Espanya, cosa que tampoc sembla que preocupi la Comissió Europea.

Enmig del profund malestar ciutadà que reflecteixen les successives eleccions (el 54% dels italians van votar aquest mes a favor de partits anti-establishment i euroescèptics), els jubilats han començat a mobilitzar-se amb força a Espanya i França. Les retallades dels sistemes públics de pensions que impulsa la Comissió Europea i el descontentament d’aquest col·lectiu clau multiplicarà l’agitació política a la UE.