Al contraatac

Mirada curta

Molts i moltes dels pensionistes que surten al carrer no només exigeixen més que un 0,25% de pujada ínfima, sinó també una mirada de llums llargues per al que ens ve a sobre els pròxims anys

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp42258406 barcelona  22 02 2018  manifestacion pensiones  concentracio180307110202

zentauroepp42258406 barcelona 22 02 2018 manifestacion pensiones concentracio180307110202 / FERRAN SENDRA

És difícil demanar equilibri i mesura quan es posa en joc el pa. Aquesta és la sensació que aquests dies té molta gent gran al nostre país. Des de fa setmanes estem veient com milers de pensionistes surten a protestar a ciutats com Madrid, Bilbao, Sevilla, Vigo o Barcelona. I entre els que llancen les reivindicacions no hi ha gent acomodada amb ganes només de muntar enrenou al carrer. Al nostre país hi ha més de 8,7 milions de pensionistes. D’aquests, més de cinc milions tenen una assignació de menys de mil euros.

S’ha dit moltes vegades, però no està malament recordar-ho, que en aquest grup trobem els que en l’etapa més dura de la crisi, entre els anys 2010 i 2015, van mantenir, van acollir i van protegir econòmicament tant fills com nets en una travessia duríssima; de supervivència en molts casos. Tot sota el paraigua i el llindar dels mil euros. I molts i moltes dels que ara surten al carrer no només exigeixen més que un 0,25% de pujada ínfima, sinó també una mirada de llums llargues per al que ens ve a sobre els pròxims anys.

   

 L’altre dia, Inés Calderón, periodista d’El Objetivo, proporcionava un parell de dades que haurien d’estar al centre de la reflexió. Per un costat, un informe de la Comissió Europea assegura que l’any 2060 les pensions seran només el 50% del sou. És a dir, els actuals milenials (els joves nascuts als anys 90) només podran aspirar a rebre la taxa anomenada de reemplaçament en comparació amb l’actual, que està al voltant del 80%. Per tant, és clar que aquest és un problema que ens afecta a tots ara.

Esforç d’estalvi

És sorprenent sentir alguns dirigents polítics demanar a la jove generació un esforç d’estalvi sabent el moment laboral en què molts estan, amb taxes de precarietat «històriques» (un de cada quatre contractes dura menys d’una setmana). ¿Qui d’aquesta generació es posarà a estalviar per a una pensió futura amb un contracte de sis mesos i havent de preveure el que pugui necessitar quan se li acabi la feina?

Notícies relacionades

Una altra dada inquietant té a veure amb les mesures. La guardiola de les pensions va arribar a tenir 66.000 milions d’euros l’any 2011 i en aquests moments està en només 8.000 milions. La descapitalització portada a terme pel Govern és on potser hauríem de situar el focus del repte.

En el ple del Congrés celebrat dimecres passat no hi va haver gaire mirada al futur. Però només s’han de repassar els programes electorals per saber el que proposa cadascú. En aquests dies no estaria malament que tots revisséssim les propostes dels partits polítics per poder tenir una opinió formada de les opcions que tenim de cara al futur. Perquè després no tinguem sorpreses.