Benvinguda l'evolució de la dona

Francament, no ho puc creure. No sé si els lectors d’aquest diari han passat per alt una informació que té relació amb un fet religiós i els ciutadans. En general, les notícies religioses no desperten gaire interès en la nostra societat, encara que es tracti de la declaració d’un bisbe.

Però quan un bisbe fa saber la seva opinió sobre algun fet terrenal, el més lògic és que desperti curiositat. Més enllà de les creences religioses. Les lletres negretes impulsen a llegir això: El bisbe de Sant Sebastià atribueix el feminisme al dimoni.

Entretots

Títol del tema (Auto)

Subtítol del tema (Auto)

Avui no se’n parla gaire, del dimoni. Per no dir gens. El dimoni, com a ésser poderós i portador del Mal, està molt de baixa. Però la paraula ha resistit en l’àmbit del llenguatge popular. «Aquest nen és un dimoni», i més suavitzat, «un dimoniet». Per no dir un trapella. Més seriós i més sorprenent és la referència al dimoni per identificar-lo amb el feminisme. «El feminisme s’ha fet una espècie de harakiri».

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Davant d’aquesta sentència, que ha quedat invalidada per la realitat, hem de presentar una apel·lació -com fan els advocats- perquè l’antifeminisme sigui considerat com un fet il·legal, anul·lat per les mateixes dones. Les dones ha estat maltractades, sovint al llarg de la història. Fins i tot per pensadors il·lustres. Recullo algunes cites. «Són poques les dones el mèrit de les quals duri més que la seva bellesa». «No hi ha dones que siguin pitjors que les altres». Potser el rècord d’agressivitat correspon a l’escriptor clàssic Eurípides, que va dir a Orestes: «Les dones sempre han estat una càrrega per als homes». 

El menyspreu ve de lluny, però com diu la cançó, «els temps estan canviant». Ara hi ha dones importants en política, economia, societat... Jo tinc una metgessa de confiança, una editora que impulsa els meus llibres, uns veïns -home i dona- que m’ajuden. Benvinguda l’evolució.