ANÀLISI

Un, dos, provant, provant...

2
Es llegeix en minuts
mbenach42523710 epa9348  mosc   rusia   15 03 2018   el presidente ruso  vla180315204932

mbenach42523710 epa9348 mosc rusia 15 03 2018 el presidente ruso vla180315204932 / ALEXANDR ZEMLIANICHENKO

En les quatre hores d’entrevista condescendent que li va fer Oliver Stone a Vladímir Putin, aquest apareix com un polític de gran fredor, poques paraules, escasses referències ideològiques, cap empatia i en els pocs moments en què apareix l’home i no el president, ho fa amb bromes desagradables i masclistes sobre les dones i els homosexuals. Aquesta figura que diumenge que ve sumarà un mandat de quatre anys als 18 que ja suma en el poder a Rússia, transmetia la impressió que on millor es mou és a les zones més fosques del poder.

Haver sigut agent del KGB deu ensenyar moltes coses i una d’elles és la de saber aprofitar en benefici propi la vulnerabilitat del contrincant. Ja ho deia Maquiavel, però deu quedar gravat de manera indeleble en els que es van moure pels passadissos i despatxos de la temible Lubianka moscovita durant la Unió Soviètica. Usada per un polític que governa un país amb seriosos problemes econòmics de caràcter estructural, dedicat pràcticament al monopoli del gas i el petroli, i que aspira a recuperar l’Estat fort d’un passat, aquesta tàctica és una arma barata que permet debilitar les democràcies. I així estem.

L’annexió de Crimea a Rússia fa quatre anys, els conflictes congelats –cosa que no vol dir que no hi hagi víctimes– a Ucraïna, o a Geòrgia i Moldàvia; els suports directes o indirectes als diversos populismes europeus en democràcies consolidades i a les derives netament autoritàries en altres països de la UE són actuacions que, aprofitant les debilitats de la UE i dels seus membres, permeten a Moscou provar fins on arriben les reaccions de les democràcies occidentals

Els EUA, amb un president Trump reticent a criticar Rússia per raons inconfessades (membres de la seva campanya electoral van mantenir relacions amb personatges pròxims a Putin), ha hagut de doblegar-se a la realitat de les ingerències russes en les eleccions que va guanyar. No només. Hi ha hagut altres ciberatacs, en aquest cas contra sistemes operatius d’organismes i companyies de la xarxa elèctrica.

Notícies relacionades

L’enverinament del doble agent Serguei Skripal i la seva filla posa també el Govern britànic, i en particular la primera ministra Theresa May, davant les seves debilitats. Des que als anys 90 del segle passat el Regne Unit va relaxar les normes per convertir la City de Londres en el gran mercat financer, ni se sap de qui són ni d’on provenen els diners que circulen per allà. Oligarques i mafiosos russos s’hi mouen a plaer i han convertit la capital britànica en la seva llar alterant completament, per exemple, el mercat immobiliari de la ciutat. 

May ha respost a l’intent d’assassinat dels Skripal expulsant diplomàtics russos, però és massa feble per prendre mesures on fa mal de veritat, contra els multimilionaris pròxims a Putin. De moment la primera ministra ha aconseguit la solidaritat dels grans països europeus. Mentre, el tsar rus segueix en la fase d’«un, dos, provant, provant…».