DUES MIRADES
La conya
La conversa de Lluís Salvadó era privada i no té cap relació amb el contingut del sumari, però ofèn
Desagradable conversa entre l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó i un altre interlocutor sobre la recerca d’una dona per a Ensenyament. /
La conversa de Lluís Salvadó era privadaLluís Salvadó i responia a un pacte íntim, entre amics que, segons Salvadó, formava part d’un “codi personal de vivències compartides entre dues persones que es coneixen profundament”. Ni Salvadó ni la persona amb qui parlava “pensen o han fet mai el que estan dient”. Aquesta és la versió de l’exsecretari d’Hisenda, que reconeix, si més no, que “és una conya de molt mal gust”.
Ho és, efectivament. Entenc les seves raons, en defensa pròpia, perquè és del tot cert que la filtració interessada intervé en un àmbit que no hauria de ser conegut. La conversa no té cap relació amb el contingut del sumari i no aporta cap dada rellevant, excepte la informació (ho repeteixo: interessada) que, entre els dirigents independentistes, hi ha homes que, en el seu codi privat i sorneguer, menyspreen les qualitats intel·lectuals de la dona i es fixen en les proporcions dels pits.
Guerra bruta i broma de mal gust
Podem analitzar la filtració com a part d’una guerra bruta. És innegable. Però també ho és que la conya, aquest “sarcasme en brut”, com diu ell mateix, perquè “vivim en un territori massa pobre on ens vam saltar la ironia”, ofèn. A mi, m’ofèn. Hi ha qui diu que això és habitual entre interlocutors mascles, amics i còmplices, i que tots els homes ho fan. Home, doncs, no. N’hi ha molts que no ho fan. Ni en públic ni en privat, ni sota vigilància policial. Homes amb codis personals i vivències compartides d’una altra mena.
