El desconcert de l'odi

En les últimes setmanes sento parlar massa de delictes d’odi. La reforma del Codi Penal del 2015 ha propiciat un augment de les condemnes per aquest delicte, tipificat en l’article 510, que no puc analitzar des d’un punt de vista jurídic, però sí que voldria fer notar dues coses que em desconcerten: una confusió i una perversió.

En primer lloc, la confusió. El qualificatiu d’odi, ¿no s’hauria de cenyir a l’àmbit dels sentiments i les relacions personals? No seré jo qui defensi actituds ni expressions d’odi ni en públic ni en privat, perquè no ajuden a construir comunitats, ¡però aquí estem parlant de l’aplicació d’un Codi Penal!

Crec que l’odi només hauria de ser de delicte quan es tradueix en fets concrets, objectivables i demostrables; i llavors tant és quin sigui el sentiment que els hagi provocat. 

Recordem, a més, que és la incitació a l’odi el que està penat, tot i que ara es confongui interessadament amb expressions d’odi i, per tant, s’estigui entrant en col·lisió directa amb la llibertat d’expressió.

Si el meu odi cap a una persona o un col·lectiu es converteix en una discriminació en un procés de selecció de personal o en clavar cops de puny, entendré que jo pugui ser sancionada, precisament perquè el Codi Penal està destinat a la protecció d’aquestes persones.

Notícies relacionades

No tota expressió grollera o de mal gust és un delicte d'odi

Naturgy: no tots els fons són iguals

I aquí ve la perversió, perquè, parlant de protegir... ja és trist que una reforma que es va fer per protegir els col·lectius més febles dels atacs «per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat» s’estigui usant per limitar drets com el d’expressió, manifestació o reunió.

El que no pot ser és que el que va néixer precisament per protegir les minories esdevingui un instrument del poder per castigar la crítica necessària en una societat madura.