Putin i la crisi dels espies

Occident ha de trobar la manera que Rússia deixi de ser un factor de desestabilització des de la fermesa diplomàtica i la defensa dels seus propis valors i interessos

1
Es llegeix en minuts
undefined41778970 russian president vladimir putin  center  speaks to employee180126171612

undefined41778970 russian president vladimir putin center speaks to employee180126171612 / Alexei Nikolsky

L’enverinament del doble espia rus Serguei Skripal i la seva filla, l’ultimàtum del Govern de Theresa May a les autoritats russes perquè donin explicacions sobre el que ha passat, la negativa de Moscou a fer-ho i les amenaces de mútues represàlies han fet augmentar la temperatura de les relacions entre Moscou i Londres. El Regne Unit té bons motius per assenyalar Rússia –els Skripal van ser enverinats amb Novichok, un tipus d’agent nerviós que només es produeix a Rússia, sota estricte control militar– i avui anunciarà les mesures que pensa prendre al respecte. L’escàndol d’espionatge –que tant recorda el d’Aleksandr Litvinenko– arriba en un moment en què Moscou és acusat de desenvolupar una ambiciosa ofensiva internacional: interferència en processos electorals a través de hackers i webs de fake news, el seu paper crucial a Síria, o el desenvolupament d’un nou míssil hipersònic, el Kinzhal, que és capaç de burlar l’escut antimíssils nord-americà, entre altres aspectes. Tot plegat, sumat a la crisi que viuen els Estats Units en mans de la desequilibradora i desequilibrada Administració nord-americana de Donald Trump i la crisi de la Unió Europea, fan que el paper de Moscou a l’esfera internacional recordi l’època de la guerra freda.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El dels espies és sens dubte un cas típic d’aquells anys. Vladímir Putin no ha amagat mai el seu objectiu de retornar a Rússia el pes internacional que va tenir els anys en què era una de les dues superpotències. El que en part resulta una novetat és l’arrogància amb què actua, en l’àmbit diplomàtic, l’energètic i el bèl·lic (només cal recordar el cas de Crimea).  La impunitat amb què Moscou va guanyant terreny durant els últims anys i la falta de voluntat i de capacitat amb què Occident ha reaccionat semblen haver encoratjat Putin, que aquesta setmana veurà reeditat a les urnes el seu poder en unes eleccions en les quals no s’enfronta a una oposició digna d’aquest nom.

Només en aquest context d’impunitat es podria entendre que Moscou estigués darrere de l’assassinat de Skripal. L’altra opció (que Rússia no tingui control sobre el seu arsenal químic) és així mateix molt preocupant. Occident ha de trobar la manera que Rússia deixi de ser un factor de desestabilització des de la fermesa diplomàtica i la defensa dels seus propis valors i interessos.