¿Relació simbiòtica o parasitària?

Les diferències a l'espai independentista s'han convertit en un espectacle gens edificant

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp42485174 pla general de la reuni  de la direcci  executiva del pdecat180312125421

zentauroepp42485174 pla general de la reuni de la direcci executiva del pdecat180312125421 / Julia Perez

Ja fa un temps que les diferències a l’espai independentista han deixat de ser un secret a crits per convertir-se en un espectacle gens edificant per a aquells que creien que n’hi havia prou de guanyar les eleccions per recuperar el Govern i l’autonomia. Després dels desacords entre les diferents candidatures al voltant del programa i el candidat a la investidura han començat a aflorar discrepàncies internes entre JxCat i el PDECat.

Aquestes s’han fet ben explícites des que dissabte, Carles Puigdemont, a la reunió de diputats i candidats de JxCat a Vilafranca del Penedès, va fer pública la seva intenció de convertir el que va ser una candidatura en un moviment polític transversal, iniciativa immediatament secundada pels diputats més pròxims al president deposat, els quals dilluns van anunciar la seva voluntat de constituir una associació al marge del PDECat.

La resposta del partit no es va fer esperar i davant del que percep com una amenaça i un desig d’anul·lar el que representa el PDECat, s’ha afanyat a recordar que són els propietaris de la marca JxCat i que la reedició d’aquesta marca en futures eleccions, que pròpiament va ser el resultat d’una coalició entre CDC i el PDECat, depèn d’ells.

És indubtable que la relació del PDECat i JxCat ha sigut fins ara simbiòtica. El PDECat, gràcies a la criticada CDC, va aportar recursos financers i en espècies per a la campanya i una valuosa experiència organitzativa. Per la seva banda, JxCat va servir per camuflar sigles que cotitzaven a la baixa, per aportar saba nova a les candidatures i per encimbellar el lideratge de Puigdemont en un moment en què el partit no disposava de cap altra figura homologable després de la fugida de Santi Vila.

Notícies relacionades

Gràcies a tot plegat i a una intel·ligent campanya articulada al voltant de la idea de la restauració del Govern legítim amb Puigdemont al capdavant, JxCat, contra pronòstic va mantenir el seu lideratge en el camp independentista. Des d’aleshores JxCat ha concentrat els seus esforços en la formació de Govern mentre que el PDECat, apartat contra la seva voluntat d’aquesta tasca, s’ha centrat en la preparació de les eleccions municipals del 2019 obrint processos de primàries i designant candidats i en molts casos registrant la marca local homologable a JxCat.

Qualsevol grup polític, independentment de si té naturalesa partidista o de moviment com planteja JxCat necessita organització, lideratge i projecte polític. El PDECat aporta organització i Puigdemont, que malgrat el seu pas al costat no sembla disposat a renunciar, aporta lideratge. Però perquè la relació continuï sent simbiòtica i, per tant, beneficiosa per a tots dos serien necessaris un projecte i una estratègia compartits i no sembla ser el cas. El PDECat s’inclina pel possibilisme, mentre que JxCat opta per la legitimitat republicana. Possiblement serà l’àmbit local el que decantarà la balança. La incògnita és si arribat el cas es mantindrà la unitat i es convertirà en una relació parasitària.