Anar al contingut

La foguera

Víctimes i a més botxins

Juan Soto Ivars

Tots som part d'alguna cosa que transcendeix la nostra individualitat, i per tant estem exposats a gestionar un poder del qual ni tan sols som conscients

Mireu quina cosa tan curiosa que he estat observant els últims anys. Alguns rics diuen que el neoliberalisme no existeix. Alguns homes diuen que el masclisme no existeix. Alguns polítics diuen que la corrupció estructural no existeix. Alguns jutges diuen que l'arbitrarietat no existeix. Algunes víctimes diuen que la venjança no existeix. Alguns banquers diuen que la precarietat no existeix. Algunes feministes diuen que les actituds misàndriques no existeixen. Alguns espanyols diuen que el nacionalisme espanyol no existeix. Alguns independentistes diuen que la hispanofòbia no existeix. Alguns blancs diuen que el racisme no existeix. Alguns taurins diuen que el dolor del toro no existeix. Alguns periodistes diuen que la manipulació no existeix. Alguns tuiters diuen que el linxament digital no existeix. Escric 'alguns', i que cadascú col·loqui on vulgui els cons d'abalisament.

¿Quina conclusió en trec d'això? ¿Que com ho interpreto? De la manera següent. El fenomen permet establir una certa linealitat, fins i tot a risc de ser injust amb algun dels grups esmentats. La meva reflexió és la següent: mal que bé, qualsevol que tingui una mica de poder, ni que sigui un poder dins d'una minoria o un col·lectiu en general poc poderós, voldrà negar que aquest poder s'usi malament, és a dir: voldrà negar l'autoritarisme ocasional dels seus. I això ho farà, a vegades, fins a negar que el poder existeix.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Cosa que enllaça molt bé amb les reflexions que Daniele Giglioli plasma al seu assaig, 'Crítica de la víctima' (Herder), que és possiblement un dels llibres més necessaris en aquesta època de poders líquids, de justícies paral·leles, de guerres culturals acarnissades i d'autoritats no sempre establertes en l'organigrama clàssic. Tots som part d'alguna cosa que transcendeix la nostra individualitat, i per tant estem exposats a gestionar un poder del qual ni tan sols som conscients. Tots, sigui quina sigui la condició que ens fa víctimes, podem lliscar cap al bàndol dels botxins.

0 Comentaris
cargando