Catalunya necessita un Govern

Ningú vol (o diu voler) unes noves eleccions a Catalunya, però ara mateix ningú podria assegurar que els catalans no siguin tornats a cridar a les urnes. Falten pocs dies perquè es compleixin tres mesos des del 21-D, i la situació política a Catalunya segueix bloquejada. Amb el rellotge de la investidura aturat perquè formalment cap candidat s’ha presentat davant el ple, la combinació de la pressió judicial, les divergències polítiques del bloc independentista, els interessos dels dos diputats encara amb acta que són Brussel·les i l’aritmètica electoral han causat que Catalunya segueixi sense govern. I, per tant (convé no oblidar-ho), que l’article 155 de la Constitució segueixi en vigor i amb ell la suspensió de l’autogovern català.

Condicionat per la realitat judicial, la responsabilitat principal recau en el bloc independentista que, amb els números a la mà, és l’únic que pot aconseguir una majoria per formar govern. Amb un discurs públic que difereix, en ocasions de forma radical, del que es diu en privat (cosa que mai augura bones notícies en política), ERC, Junts per Catalunya i la CUP fa setmanes que estan negociant un candidat i un programa de Govern. Arran de la renúncia de Carles Puigdemont, la candidatura de Jordi Sànchez s’ha trobat amb la previsible negativa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El discurs independentista ha anat canviant amb les setmanes (del «No es pot fer de president si un és presidiari» de Puigdemont a presentar com a candidat Sànchez, que compleix presó preventiva), però la realitat, tossuda, persisteix: entre el legitimisme irredemptista de part de JxCat, el somni de la inexistent república de la CUP i el bany de realitat d’ERC i PDECat, trobar un punt mitjà sembla fins al moment una tasca impossible. Com a conseqüència, no hi ha ni candidat (encara que Llarena hagués permès a Sànchez presentar-se a la investidura s’hauria trobat amb l’abstenció de la CUP) ni programa de govern.

I, per tant, Catalunya segueix sense govern, l’autonomia prossegueix intervinguda i el país continua endavant per inèrcia, sense afrontar les urgents tasques (socials i econòmiques) que té al davant. Ningú vol noves eleccions, dèiem, però ningú ho diria veient el bloqueig que pateixen les institucions catalanes.