Anar al contingut

ANÀLISI

El vi d'Iniesta sí que té color

WILL OLIVER

El vi d'Iniesta sí que té color

Iosu de la Torre

Bufen aires de melancolia per can Barça al veure tancada la taquilla d’Iniesta. El número vuit pintat, blanc sobre vermell, al cub on es diposita l’uniforme en dia de partit, presideix el vestidor en aquestes setmanes de baixa per lesió. Només els passos de ball de Yerry Mina poden mitigar la tristesa perquè el  d’Albacete, símbol del millor Barcelona, no arriba amb el permís de xèrif màxim, el déu Messi. L’absència en aquestes vigílies de tambors de guerra davant la visita del Chelsea alimenta aquests aires de melancolia que potser, algun dia no gaire llunyà, adquiriran cos de cicló si és que Iniesta se n’acaba anant a la Superlliga xinesa.

Té 35 anys i són 35 els milions que, diuen els especuladors d’hivern, li ofereix el Tianjin Quanjian. Quan va arribar la notícia no hi vaig acabar de donar crèdit afectat, probablement, per l’imperi de les fake news. ¿Què fa Iniesta a la Xina si ho ha guanyat tot? Va començar a adquirir veracitat amb l’entrevista que van fer al pare del futbolista a l’Sport –«Si Andrés anés a la Xina no passaria res perquè el seu cor seguirà sent blaugrana»– i després, allunyats de càmeres i micròfons, amb l’afirmació d’un directiu melancòlic. El club començava a assumir que el capità acabaria viatjant al sud de Pequín i que, per tant, hauria de pensar a acomiadar-lo com es mereix un esportista que ho ha donat tot pel Barça. «L’únic jugador 
de l’equip que és ovacionat quan surt a qualsevol estadi d’Espanya» 
en aquests temps de 155 i llaços grocs pels presos polítics, va advertir l’executiu que demanava un sonor homenatge abans de volar a Tianjin.

La clàusula vinícola

Amb la Xina hem topat, amic Bartu. Volen Iniesta i fins i tot s’han inventat la clàusula vinícola perquè, es veu que els propietaris del club afegiran a la nòmina dels 35 milions l’adjudicació de dos milions d’ampolles del celler que posseeix el futbolista en terres de la Manxa.

Els supermilionaris xinesos fa molt temps que ho compren tot presidits pel bust de Mao Zedong i la cara encorbatada del successor Xi Jinping. Disfruten del luxe i dels millors productes de la gastronomia mundial. Compren castells als terroirs de Bordeus i arrasen a les deveses de Salamanca per aconseguir els millors porcs. 

S’ha disparat una alarma perquè d’aquí no res s’esgotaran les existències del pernil ibèric de gla. A cop de taló. Futbolistes, vins i pernils. El vi d’Iniesta sí que té color (el dels diners). El capi servirà el seu millor caviar als estadis d’aquella Superlliga. Oh, melancolia.