JUNTS I BARREJATS
D'igual a igual
En el teatre és normal l'assumpció, responsable i deliberada, del rol masculí o femení, per part de l'actor o actriu que decideix transmutar-se en un altre
Núria Espert, premiada amb un premi Butaca com a millor actriu per ’El rei Lear’.
En el teatre, masculí i femení estan sempre junts i barrejats. O del tot separats, com quan al Renaixement les dones tenien prohibit actuar i eren joves imberbes els que recitaven els versos de Julieta. Aquest va ser el moment d'inflexió. Aquí es van superar prejudicis i diferències. Tornats a la normalitat, faldilles i pantalons han canviat, des d'aleshores, de mans i de gènere sense més transcendència. No parlo de travestisme, d'homes disfressats de dona o viceversa. Parlo de l'assumpció, responsable i deliberada, del rol masculí o femení, per part de l'actor o actriu que decideix transmutar-se en un altre, metamorfosar-se en un altre, viure (i fer viure) en l'altre.
Sarah Bernhardt, trencant amb tot l'establert, va ser Lorenzaccio el 1896, Hamlet el 1899 i Napoleó II (L'aguilenc) l'any següent. De llavors ençà, i per quedar-nos en escenaris més pròxims, Ana Mariscal va ser Don Juan Tenorio el 1945, igual que Núria Espert, en el que es podria veure com a acció reparadora del veto imposat en època de Shakespeare, va ser, per aquest ordre, Hamlet, Pròsper i el rei Lear.
Notícies relacionadesBlanca Portillo, al seu torn, ha sigut tres vegades príncep: a La hija del aire, a Hamlet i a La vida es sueño. Hi ha exemples també en el cas contrari. El 1976, Ismael Merlo va interpretar Bernarda Alba, sense que es fonguessin els ploms de cap escenari. I recentment, José Luis Gómez ha sigut La Celestina, com José Luis Pellicena havia sigut abans Isabel I d'Anglaterra.
Però ha sigut en els últims mesos quan aquest intercanvi de rols s'ha fet més evident, avalant així des del teatre el que ja és incontestable al carrer. Gira aquests dies per Espanya un muntatge de La casa de Bernarda Alba amb tots -¡tots!- els personatges femenins interpretats per actors. I triomfen a Londres tres muntatges, Juli Cèsar, Enric IV i 'La tempestat, amb tots -¡tots!- els personatges masculins interpretats per actrius. De poder a poder. De voler a voler. D'igual a igual.
