UN NOU PANORAMA

El mateix contracte, però amb un zero menys

Amb Joane Somarriba, fa uns anys, es va perdre una oportunitat que ara no ha de desaprofitar-se amb iniciatives com les del Movistar

2
Es llegeix en minuts
segea42433947 deportes equipo ciclista femenino movistar mujeres ciclismo180307203221

segea42433947 deportes equipo ciclista femenino movistar mujeres ciclismo180307203221

Queda molt, molt per fer. I, en part, tots som una mica culpables que fins ara l’esport femení i, concretament, el ciclisme sempre hagi pedalat en una divisió inferior. Fa uns quants anys hi va haver una corredora extraordinària, que es deia Joane Somarriba i que va ser una versió en noia d’Induráin. Però mentre Miguel pujava a Alpe d’Huez per una carretera abarrotada de públic i amb la tele francesa retransmetent les seves proeses a tot el planeta, Joane pujava per la mateixa carretera, idèntic escenari, revolts i duresa, amb l’única companyia de les tanques protectores i sense capcàmera televisiva.

Si a qualsevol especialista en ciclisme, entre  els quals m’incloc, se li fa ara un examen i se li pregunta que posi en un paper el nom de 25 o fins a 50 corredors professionals masculins ¿fins i tot amb l’obligació que no siguin espanyols no trigarà gaire a omplir la llista. ¿Seria capaç de fer el mateix i omplir el foli amb el nom de 50 dones? Doncs, no.

Els principals equips ciclistes, entre ells Movistar, han fet un esforç enorme per incorporar les principals corredores. Porten els mateixos cascos, vambes iguals, idèntica qualitat de roba, bicis d’altíssima gamma i comparteixen programes i assessorament. ¿I els sous? Són els mateixos però amb un zero menys, encara que segurament el contracte de Lieke Martens, la figura del Barça femení, dista molt del futbolista del primer equip blaugrana més mal pagat.

Notícies relacionades

El nou ciclisme femení comença a pedalar i a buscar l’escapada de la qual parla Mónica Marchante. Però encara està a anys llum del masculí. Elles, per exemple, van córrer la Strade Bianche, dissabte passat, i faran el mateix en la majoria de clàssiques com el Tour de Flandes o la Lieja-Bastogne-Lieja. Encara són com els teloners dels grans concerts. Elles actuen primer i, malgrat que ja comencen a captar l’atenció de la televisió, arriben a l’hora de dinar o quan el públic es comença a instal·lar a la meta per no perdre’s l’esprint final dels nois.

Vam perdre una gran oportunitat amb Joane Somarriba o Dori Ruano, una altra gran pionera. I, s’ha de reconèixer; encara ens costa anar a veure-les quan competeixen als Camps Elisis o el Paseo de la Castellana. El diumenge 25 elles correran per les costes de Montjuïc abans que els nois sentenciïn la Volta. Que el gest d’aquest 8-M no quedi en l’oblit. Si ens agrada el ciclisme, no esperem a aplaudir els astres masculins. Que elles sentin a mig matí el caliu del públic a Barcelona. Serà el primer reconeixement.