Jo també paro

El 8 de març del 2018 passarà a la història. El moviment feminista, que és la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones, ha aconseguit durant els últims mesos una cosa que semblava molt llunyana. A partir de les denúncies de les dones de Hollywood per assetjament sexual, s'ha obert el focus per posar llum sobre la discriminació que la dona pateix en silenci en tots els àmbits. 

El 8-M del 2018 serà diferent. Les reivindicacions, denunciades en aquest diari de manera recurrent, no són noves. A les dones ens maten per ser dones, ens assetgen segons les estadístiques més d'una vegada al llarg de la vida, ens violen i acabem sent les culpables d'haver sigut agredides, cobrem menys que els homes per la mateixa feina, no estem presents a les cúpules i als consells d'administració d'empreses, universitats, judicatura i institucions de manera proporcional i assumim gairebé en exclusiva totes les càrregues de la cura de fills i persones grans.

Tot això no és nou. Però per primera vegada hi ha consens internacional que ¡ja n'hi ha prou!. I per primera vegada hi ha un suport transversal de feministes, plataformes cíviques, sindicats i organitzacions per fer una aturada que reflecteixi que, quan les dones parem, el món també s'atura. En les últimes setmanes, resulta emocionant veure com dones de tots els col·lectius s'organitzen per sortir al carrer amb una única veu sense cap connotació política.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Les dones periodistes també ens mobilitzem perquè seguim patint discriminació als mitjans amb una escassa presència als càrrecs de direcció on es decideixen els enfocaments de les informacions. La mirada amb què es relata la realitat ha de ser diversa i ha d'incloure homes i dones perquè és l'única manera de reflectir el que verdaderament passa sense biaixos masclistes.

El 8-M recorda avui les grans manifestacions de les sufragistes pel dret a vot. Però l'endemà, després de la ressaca de la vaga, totes tornarem al dia a dia. Llavors començarà el verdader camí per lluitar perquè les demandes del carrer arribin al legislatiu i no es quedin en un eslògan. La igualtat no és un luxe, és un dret. I per aquest dret, jo també paro.