8-M: la revolució pendent

 Tot apunta que la convocatòria de vaga feminista d’avui serà un èxit. Ja ho ha sigut pel debat social que ha provocat. També pel grau de mobilització que ha generat. Espanya sentirà avui el clam de les dones, tantes vegades silenciades, marginades, menyspreades i, no ho oblidem, assassinades simplement pel fet de ser dones. L'èxit d'aquesta vaga es basa en que le sobren raons.. Encara hi ha homes que se senten propietaris de les seves dones fins al punt de matar-les perquè no les perceben com a congèneres. Però aquesta mateixa cultura masculina i masclista té molts altres efectes. Homes que se senten legitimats per discriminar les dones: els impedeixen que estudiïn quan són els seus pares, els  encarreguen les tasques domèstiques quan són els seus marits, les priven de promocionar-les o de pagar-los un salari just quan els seus caps les tracten com a objectes, quan són les sevse amants a un pas de la violació pura i dura. Aquest 8-M, les dones han dit prou: no es mantindran més temps en silenci i això, es veurà avui, tindrà conseqüències perquè ni les empreses ni les famílies ni les organitzacions són viables sense les dones, de manera que menysprear-les és simplement un suïcidi col·lectiu i un malbaratament moral i econòmic. El panorama abans del 8-M és nítid: aquesta és una vaga amb causa i amb causa justa, la gran revolució pendent del segle XXI.

¿Què ha de passar després del 8-M? La principal responsabilitat és a partir d’avui del col·lectiu masculí. Fins que els homes no entenguin que han d’erradicar el masclisme dels seus comportaments individuals i grupals, el problema no tindrà solució. Els homes han d’entendre que la causa de les dones no és una causa de gènere sinó una causa de la humanitat. El masclisme és una violació sistemàtica de tots i cada un dels drets humans, perquè sense dones no hi ha humanitat possible. Abans de matar, abans de discriminar, abans d’explotar, abans de violar, abans de menysprear una dona, tot ésser humà ha d’entendre el que està fent: degradant-se i degradant-ne el conjunt. I això no només vol dir canviar certes pràctiques sinó, especialment, acabar amb la impunitat, amb aquest silenci còmplice que empara el maltractament, que amaga la bretxa salarial, que somriu davant el menyspreu, que mira tantes i tantes vegades cap a una altra banda. Totes aquestes pràctiques han de ser erradicades amb aquest 8-M gravat a la memòria.

Responsabilitats

ResponsabilitatsSi les dones es mobilitzen, si els homes fan el pas, llavors els poders públics no podran continuar eludint la seva responsabilitat. Prou de lleis injustes, prou de codis ineficaços, prou de subterfugis, prou d’excuses, prou de debats competencials, prou de falsos liberalismes. La principal conseqüència d’aquest 8-M és que un president del Govern com Mariano Rajoy, demòcrata i representant d’un partit democràtic, pugui dir que «no és moment d’entrar en aquestes coses» quan li preguntin si pensa impulsar una llei que acabi amb la bretxa salarial de les dones.

La vaga d’avui és una resposta clara, contundent i rotunda a aquest tipus de desídies de les quals Rajoy és tot un exponent, però no l’únic. Un abandonament que també s’expressa en les retallades pressupostàries en les accions contra la violència de gènere, en la falta de mecanismes d’inspecció i control laboral o en el deixament de responsabilitats de les diverses administracions. La lluita per la paritat i la igualtat de gènere ha de quedar definitivament fora de la perspectiva ideològica.

L’assumpció d’aquesta lluita per part dels poders públics també ens ha de posar en guàrdia davant de fenòmens que no prevèiem. És lacerant l’increment d’actituds masclistes entre els joves. Els pares i les escoles estan fallant d’una manera estrepitosa i han de rectificar. Com també han de rectificar els mitjans de comunicació i altres creadors d’opinió. Alguns escrits publicats ahir a la premsa espanyola sobre aquesta vaga són directament inadmissibles. La llibertat d’expressió, ni en els mitjans ni a les xarxes, no pot emparar mai el menyspreu pels éssers humans, dones i homes.