No hi ha bones paelles en menys de 20 minuts

Deixin-me, per favor, que els parli d’un ésser excepcional. Sí, ja s’ha escrit molt i bé d’ell, però jo també vull escriure sobre el savi Jorge Wagensberg, un ésser encantador, pel que sabia, per com ho explicava i, sobretot, per la humilitat que tenia quan et captivava amb les seves reflexions i et deixava pensant en el que havia dit.

Els diré que aquest savi no era futboler, però s’interessava pel futbol. Jo vaig mantenir dues xerrades amb ell i, encara que em va reconèixer que no veia els partits, sí que sabia del Barça i, per descomptat, els que havia vist, de reüll, sempre tenien com a protagonistes els culers i Leo Messi.

Algú que havia escrit, i molt, i bé, i amb sentit, de termodinàmica, matemàtiques, biofísica, microbiologia, paleontologia, entomologia, museologia científica, filosofia de la ciència... s’atrevia a comentar algunes coses, gairebé totes reflectides al Barça-Atlètic d’ahir (per això vaig recordar les meves dues xerrades amb aquest savi), del joc blaugrana, de la icona culer i, també, de l’esperit blaugrana.

Un dia em va dir: «Hi ha qui pretén clonar el joc i els resultats del Barça sense copiar el mètode, sense copiar la seva història. No es poden comprimir dècades en mesos. Anys d’observació, de beques, d’educació, de cura del planter no es poden reemplaçar per fitxatges milionaris. No hi ha bones paelles cuinades en menys de 20 minuts. Com tot bon coneixement, aquest Barça s’aixeca sobre una escola que vetlla per la seva identitat i l’actualitza».

Com a bon científic, com a home de ciència, com a ésser que es tancava amb llibres, apunts, càlculs i altres equacions matemàtiques, el savi Wagensberg d’ulls blaus adorava la tècnica i, sí, em va parlar de les habilitats de Messi, és clar. Però llegeixin-lo, és sensacional: «Observo Messi i penso que la tècnica és allò que ens estalvia espai i temps al cervell. Tècnica significa no haver de pensar. El violinista no pot estar pensant on posa els dits, perquè això li restaria capacitat mental per transmetre la música. Els dits han d’anar sols. Els solistes blaugranes dediquen tot el seu pensament a l’equip, al joc, no a controlar la pilota o a driblar».

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Hi havia alguna cosa del Barça que el tornava boig a aquest profeta de la ciència i que ell atribuïa a Pep Guardiola: no cansar-se de lluitar per la victòria, no atipar-se’n mai. «Una altra gran conquista, sí, perquè divertir-se tant acaba avorrint. El cervell es mou en una frontera molt fina entre l’ofensa perquè és massa fàcil el que he de resoldre i la frustració perquè és massa difícil. Si guanyes tant, hi ha el perill que el cervell es quedi sense desafiaments. I això és tan perjudicial com no guanyar mai. La plantilla del Barça sap que l’equip sobreviurà mentre guanyi i, com que volen seguir divertint-se, no tenen més remei que guanyar».

Messi va fer ahir el gol 600 com a jugador professional (539 amb el Barça i 61 amb l’Argentina). I va tornar a ser per l’escaire. El Barça fa 34 partits de Lliga seguits que no perd, està a quatre del rècord de la Reial Societat. És líder i, pel que es va veure ahir, no es cansen de córrer, encara que descansin menys que els altres.