ERC busca una sortida al bloqueig

La CUP ha tornat a fer de CUP i, quan la majoria independentista al Parlament es donava per garantida, la decisió del partit anticapitalista d’abstenir-se en una eventual investidura de Jordi Sànchez accentua el bloqueig perquè les dues grans formacions sobiranistes –Junts per Catalunya i ERC– no disposen dels vots suficients per elegir president. Sense els quatre vots de la CUP, JxCat i ERC sumen 64 diputats –amb dues absències– , per 65 de l’oposició. Davant aquesta situació, només queden dues opcions: que Carles Puigdemont i Toni Comín renunciïn als seus escons, cosa que ja han dit que no faran, o que votin des de Brussel·les desobeint el Tribunal Constitucional i els lletrats del Parlament, cosa que no sembla viable.

Davant la persistència del bloqueig, adquireix més importància la proposta que el diputat d’ERC al Congrés Joan Tardà fa en un article en aquest diari, en què proposa l’obertura d’ERC a l’esquerra no independentista dels comuns i incloent-hi per primera vegada el PSC, al qual insta a decidir «si es planta o abona la involució dels drets i llibertats», que, segons ell, practica el Govern de Mariano Rajoy, al qual acusa de tornar a les posicions «involucionistes» de Fraga davant la posició pactista de Suárez a la Transició. L’article, beneït per la direcció d’ERC, va més enllà perquè demana a l’independentisme «menys budell i més cervell», i critica el reduccionisme dels que defensen «com més presos millor» i animen un procés de «batasunització a Catalunya», alhora que desqualifica els dilemes com «Puigdemont o eleccions» que desprèn «la titànica victòria independentista del 21-D». Proposa establir un diàleg amb el Gabinet de Rajoy i advoca per un Consell Executiu de la Generalitat que governi per a tots els catalans.

La iniciativa d’ERC serà segurament ben rebuda pels comuns, que ja han reiterat que no facilitaran la investidura de cap candidat de JxCat, però que estarien oberts a recolzar un president d’Esquerra. El problema segueix sent que ERC i JxCat tenen un pacte, com va recordar ahir la dirigent del PDECat Marta Pascal, i no s’entreveu cap ruptura d’aquest bloc. Però la proposta de Joan Tardà té el valor d’intentar trencar el bloqueig, rebutjant altres eleccions que la majoria no vol.