PETIT OBSERVATORI

Un professor que no té edat

Fa un temps una sèrie de factors han provocat un canvi molt notable en la longevitat de la nostra espècie

1
Es llegeix en minuts
Uns pensionistes caminen pel passeig de Sant Joan de Barcelona.

Uns pensionistes caminen pel passeig de Sant Joan de Barcelona. / RICARD CUGAT

ÉÉs una professora, i més precisament, és una professora de professors. La seva condició em mereix molt respecte, no cal dir-ho. Va néixer a Cleveland i viu a Nova York. Diu que s’ha d’escriure clar i parlar bé. Naturalment, hi estic d’acord. Però em sorprèn quan Víctor Amela li pregunta quina edat té, i contesta: «Això no es pregunta, al meu país».

Pot explicar on va néixer, on viu, a què es dedica, que té dos fills, que des del punt de vista ideològic és liberal progressista, que pel que fa a creences és laïcista, però sembla que la seva edat s’ha de mantenir en secret. 

Jo no sé si aquest secretisme és habitual als Estats Units. Podria pensar jo que fer pública una edat, evidentment adulta, podria suposar entrar en difícil competència amb gent més jove. Ja se sap, els Estats Units són un país que es pot dir jove en comparació amb els vells països europeus.

Ignoro si als Estats Units aquest silenci sobre l’edat és habitual, o únicament el mantenen els famosos, els «fora de normes», els que veuen les generacions joves com una possible amenaça a la seva popularitat i als seus èxits.

Notícies relacionades

Nosaltres podem dir d’algú que té una edat avançada, és la nostra manera de no haver de concretar els anys que tenim. D’altra banda, d’un temps ençà s’ha produït el fenomen de la longevitat humana. Una sèrie de factors han provocat un canvi molt notable de la longevitat de la nostra espècie. (Escrivint això m’adono que «longevitat» és una paraula que inclou «llarg» i «vida».) 

I en un sonet de Shakespeare s’hi pot llegir això: «Quan el teu front sigui assetjat per quaranta hiverns i cavin trinxeres en el camp de la vellesa...» Quaranta anys, només, quaranta hiverns... Un temps en què l’espècie humana anava deixant de ser «natural». Ja no vivia, únicament, de la caça i la vegetació i la modesta pesca.  

Temes:

Tercera edat