Un petit gran frau

Administració, professionals i consumidors han de redoblar els controls sobre la cadena alimentària

1
Es llegeix en minuts
jgblanco30816990 barcelona 26 08 2015 barcelona  barceloneando reportaje del 170509083145

jgblanco30816990 barcelona 26 08 2015 barcelona barceloneando reportaje del 170509083145

El frau alimentari que pot tenir conseqüències negatives per a la nostra salut sembla que està ben controlat. L’acció coordinada dels estats membres de la Unió Europea fa que avui sigui impensable que es reprodueixi una estafa com la de l’oli de colza desnaturalitzat, quan el desviament d’olis industrials al consum humà va acabar amb la vida de centenars de persones a Espanya. Recents crisis com la de les vaques boges han tingut una resolució molt menys dramàtica, afortunadament, i han reduït considerablement el risc, que mai és zero.

Però el que ara hem descobert que prolifera és el frau alimentari que no té conseqüències per a la salut. Segons un estudi de l’institut basc Azti, el 50% dels establiments de restauració d’Espanya enganya els seus clients, especialment quan els serveix plats que contenen peix i marisc. En algunes espècies, com el mero, arriba al cent per cent dels casos analitzats i en altres, com el llenguado, supera el 80%. L’origen de l’estafa no és cap altre que cobrar a preu més car espècies menys valorades a la llotja. És un fet que es podria considerar anecdòtic, però si tenim en compte el volum de facturació de la restauració a Espanya fàcilment comprenem que es tracta d’un frau multimilionari. I el que és pitjor, una xarxa per la qual es pot tornar a colar alguna pràctica que sigui perjudicial per a la salut humana.

Davant de situacions d’aquest tipus el que és habitual és reclamar a l’Administració que redobli les mesures de control de la cadena alimentària. La digitalització permet avui extremar la traçabilitat dels aliments. Però difícilment les administracions podran arribar fins a determinats racons on es canvien les etiquetes dels productes o es barregen exemplars de qualitats diferents.

S’ha de fer una crida també a la responsabilitat de tots els que participen en la cadena: productors, distribuïdors, majoristes, transportistes i restauradors. Sense una fèrria llei del silenci és impossible mantenir un frau que exigeix tal nombre de complicitats per assegurar-se la impunitat. I, en últim lloc, s’ha de conscienciar els consumidors de la necessitat de millorar la seva cultura alimentària. I en aquest punt hem retrocedit, perquè fa un parell de generacions era més difícil donar gat per llebre.