EL TEXT I LA TEXTA

No argumentem més

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp15944559 barcelona   11 05 2011  vacuna  ni  os vacunandose en el cap180302190122

zentauroepp15944559 barcelona 11 05 2011 vacuna ni os vacunandose en el cap180302190122

Per desgràcia, tornen a sentir-se aquests dies les veus antivacunes i un ja no sap què fer ni què dir. El primer que et demana el cos, òbviament, és portar-los la contrària argumentant. De fet, aquest article pretenia precisament això; reunir una successió d’arguments científics inqüestionables amb l’únic objectiu de no deixar ni una minúscula esquerda de dubte en tots aquells que consideren que vacunar els fills és poc recomanable.

De fet, havia començat a escriure aquest text seguint aquesta senzilla idea. Volia titular-lo: Vacuni el seu fill, per favor. Ja tenia descrites i analitzades totes les evidències científiques que demostren que vacunar és necessari,  les estadístiques que ho deixen tot claríssim, els estudis mèdics; tot el que és necessari saber per desemmascarar els antivacunes. Però he decidit esborrar-ho i tornar a començar.

¿Per què? Molt fàcil. Perquè argumentar no serveix de res. És tristíssim, però amb ells no funciona. El raonament lògic només és eficaç amb persones lògicament raonables, i és evident que aquest no és el cas.

Notícies relacionades

Els antivacunes ja han sentit milers de vegades tot el que la ciència els ha de dir. S’ho saben de memòria. Tenen ràdios, veuen la tele, llegeixen la premsa i disposen de wifi a casa seva. No són éssers tancats en una bombolla. El contingut de l’article que havia començat a escriure ja el coneixen sense necessitat d’haver-lo llegit. El problema és que no se’l creurien. Així de trist i de dramàtic. Pensen que els mentim, que amaguem tèrbols interessos, que les farmacèutiques ens paguen diners sota mà per defensar les vacunes. Aquestes coses insòlites i ridícules són les que ells sí que es creuen, però són absolutament immunes a la lògica, a les dades i al mètode científic.

Si volen seguir argumentant davant d’ells, provin-ho. Potser tindran sort, tant de bo, amics meus, encara que ho dubto moltíssim. Només aconseguiran ser insultats. Jo he decidit deixar d’utilitzar la lògica en aquests casos, i prefereixo que sigui la llei qui s’encarregui amb fermesa de l’assumpte. ¿No vol  vacunar el seu fill? Molt bé, papi, però m’importa ben poc el que desitja. Al seu fill se’l vacunarà, perquè el seu fill no és propietat seva, és d’ell mateix, i a més a més perquè la seva decisió de no vacunar-lo afectarà la salut dels fills dels altres. ¡Ai, disculpin! No he pogut evitar utilitzar un argument. Estic pensant a esborrar-lo, perquè aquest, com tots els altres, tampoc servirà de res.