Les pensions són un dret

Les pensions són un dret. I, en general, són un dret adquirit al llarg de molts anys de treball.  En concret, fins al 2013, després de 35 anys per obtenir-les completes; i a partir d’aquest exercici, amb una demora gradual fins arribar a 38 anys i sis mesos el 2027 per jubilar-se als 65 anys i als 67 per poder-ho fer amb menys exercicis cotitzats.

En aquest procés progressiu aprovat sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, en l’actualitat ja es requereixen 36 anys i sis mesos per retirar-se als 65 o tenir 65 anys i mig si no s’arriba a aquest període de cotització. És com córrer cap a una meta que s’allunya cada vegada més en comptes d’acostar-se.

Cal recordar-ho, encara que sigui una obvietat, perquè alguns semblen haver-ho oblidat. La majoria d’aquestes prestacions no són regals generosos. Són el fruit d’anys de ficar a la caixa de la Seguretat Social part del salari de l’etapa en actiu per finançar les pensions dels passius.

I sota unes regles que, després, els diferents governs canvien sense consens, tot i el Pacte de Toledo (¡pobre pacte!). Ho va fer el PSOE i després ho va fer el PP, amb la reforma del 2013, que ha fet sortir els pensionistes als carrers de tot Espanya contra el nimi augment del 0,25%.

I és que les pensions perden poder adquisitiu. A més a més, gairebé el 20% dels jubilats estan en la franja dels 650 euros mensuals. I són moltes més les dones en aquest tram, fet que constitueix un altre indicador de la bretxa de gènere en els salaris i, per tant, en les cotitzacions. I un senyal que com més baixos són els sous, més baixa és la contribució per a la pensió. Preneu-ne nota, senyories del parlament.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Més de la meitat dels qui protesten integren el calador de vots del PP. Per això aquestes protestes han enxampat descol·locat el Govern de Mariano Rajoy, que s’ha vist empès a convocar un ple monogràfic al Congrés i a improvisar ocurrències fiscals com el xec pensionista, que és com ara «el que et prenc per una banda t’ho torno per una altra». De pedaç en pedaç.

I l’oposició ha entrat en una mena d’histèrica subhasta electoral per atraure els ofesos, no per protegir un dret. Legítim, però poc útil. Les pensions són un dret que cal garantir i actualitzar perquè no perdin poder de compra. Però també ho són les futures, les dels qui avui entren en un mercat laboral amb salaris minvants. Utilitzar-les com a arma llancívola és infructuós. Per una vegada, els partits haurien d’aparcar els instints de hooligan, parlar i pactar (el que s’espera d’ells), ja que és l’única via productiva per calmar el descontentament i enfilar el camí de les solucions (per a això se’ls paga).