Una plaça lletja

Ara que Barcelona és la capital mundial del mòbil, ara que està sent la porta d’entrada dels principals avanços en comunicacions, gràcies a aquell Míster Marshall anomenat MWC que deixa una milionada, m’he preguntat què milloraria si estigués a les meves mans canviar certes zones de Barcelona.

Els experts municipals, sens dubte, deuen saber més que un simple vianant quines han de ser les prioritats per millorar la ciutat, no únicament per a gaudi d’aquells que ens visiten, sinó també per als que la vivim. He tingut sempre per costum analitzar i jutjar Barcelona des d’un punt de vista urbanístic. 

Recordo que tenia 13 anys i ja enjudiciava aquella avinguda Meridiana tan lletja de principis dels  70 per la qual, cada diumenge, entrava amb el cotxe familiar. Fa poc un bon amic, parlant d’urbanisme i estètica, em comentava sobre la importància dels accessos a una ciutat perquè el visitant que hi arriba per primera vegada quedi seduït o no. Ja en aquells anys de la meva infantesa, al passar per la Meridiana em preguntava què devien pensar els francesos al veure aquella entrada a Barcelona tan lletja. 

Notícies relacionades

BCN inicia amb la plaça dels Països Catalans la protecció d'espais públics moderns

Testosterona antiprocés

El cas és que aquelles inquietuds poc usuals en un nen segueixen persistint molts anys després, no per la Meridiana, ja millorada, sinó per l’anomenada plaça dels Països Catalans, la que rep els viatgers que entren i surten per la porta de l’estació de tren de Sants, una plaça que em sembla grisa, lletja i hostil. Una obra de dos excel·lents arquitectes que va ser concebuda com a jardí metàl·lic en aquells temps en què es van posar de moda les places dures i que ara ha perdut tot el seu encant i s’assembla més a una cimentera abandonada.

Aquella intervenció moderna em sembla un indigne rebedor per a aquells que arriben a Barcelona, una ciutat amb molt més gust que el que van tenir els que li van donar el premi FAD a la plaça cap a l’any 1984. Als que tinguin la potestat de fer-ho, en cas de coincidir amb una opinió que els asseguro no és única, els deixo aquí el suggeriment de remodelar-la.