Soroll i veritat

Des que diverses revelacions van informar que campanyes dirigides per Rússia havien interferit en les eleccions que van portar Trump a la Casa Blanca, s’ha obert un debat  sobre les noves formes de comunicació, i el paper que exerceixen les noves tecnologies i el seu ús, a l’hora d’incidir en la informació que arriba als ciutadans. La Harward Kennedy School va publicar un estudi que mostrava amb claredat que el problema està arrelat en la nostra societat i que Google, Facebook i Twitter estan en el centre d’un ecosistema de serveis que permeten a altres comunicar missatges polítics enfocats a públics segmentats, als quals és més fàcil persuadir.

És a dir, que avui dia és tremendament fàcil aplicar les mateixes estratègies i eines de màrqueting i publicitat digital que s’utilitzen per vendre qualsevol producte de consum, a campanyes de desinformació i influència política interessada. I aquest efecte de la digitalització perjudica l’interès públic i a la integritat de la Democràcia.

El més fàcil seria donar la culpa simplement als hackers que falsegen la realitat. Però l’assumpte és de més calat. Els interessos financers que impulsen les principals plataformes d’internet, i els objectius dels defensors de la desinformació s’alineen quan tots dos miren d’aconseguir el màxim trànsit possible d’audiència, cosa que genera ingressos i beneficis per a les dues parts. Això explica que la major part de la desinformació als Estats Units vingui de Rússia, sí, però distribuïda per mitjans dels Estats Units. I a més el problema no es pot resoldre amb bloquejos: la major part de la desinformació està protegida legalment per la llibertat d’expressió. No és un assumpte fàcil.

La publicitat està en el cor de l’economia d’internet, i el seu valor consisteix a acumular dades dels usuaris per dirigir-los a ells i a les marques comercials a un punt de trobada. Res a objectar, excepte quan aquestes dades s’utilitzen no per vendre productes, sinó per manipular i enganyar al votant.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Les pràctiques del Web Tracking (carregar anuncis de tercers); les Balises (eines programades que s’insereixen en una pàgina web) o els seguiments per la localització de mòbils permeten predir on vivim, treballem, què fem, amb qui estem, què i on comprem, què ens interessa… En definitiva, qui som i com vivim, i aquesta informació de les nostres rutines és essencial per entregar els anuncis digitals personalitzats. Fins i tot ja es pot rastrejar el seguiment de dispositius comparats. L’empremta dactilar, per exemple, és en si mateixa un conjunt de dades unides directament al navegador i al sistema operatiu.

Tota aquesta informació sobre nosaltres permet, a qui vulgui vendre’ns alguna cosa, optimitzar els seus missatges. Una arma de precisió extraordinària, si del que es tracta és de manipular. La solució passa per desenvolupar maneres de discernir en les plataformes entre campanyes polítiques i les que no ho són; a formar ciutadans, d’avui i de demà, capaços de diferenciar entre informació i manipulació; a apostar pel periodisme davant el soroll i la propaganda.