La vaga del 8-M

És sorprenent la quantitat d’energia que gastem en certs debats. D’aquí uns dies tindrà lloc la primera vaga de dones de la nostra història. Hi ha reivindicacions clares i evidents que la majoria de les persones podem assumir més enllà de les ideologies: la bretxa salarial, el sostre de vidre o la lluita contra l’assetjament i la violència de gènere.

No obstant, han sorgit diverses polèmiques al voltant d’aquest dia. Tenim, per un costat, la frase treta d’un argumentari (i que per cert no apareix en el manifest del 8-M) que parla de «subvertir l’ordre del món i el discurs heteropatriarcal, racista i neoliberal». 

Afirmacions i expressions com aquestes han provocat una certa incomoditat fins i tot entre els mateixos que comparteixen l’objectiu final de la jornada: reivindicar la igualtat. 

Un altre focus de debat: l’organització. ¿Qui ha convocat la vaga? Els sindicats majoritaris, Comissions Obreres i UGT, secunden aturades de dues hores. Altres com CNT o CGT se sumen a la vaga de tot el dia. Però el cert és que des que va sorgir la iniciativa s’hi han anat sumant centenars de dones que, de manera transversal i apartidista, estan teixint una potent i organitzada xarxa sectorial (més de 4.000 dones que treballem en mitjans de comunicació hem subscrit un text en favor de la vaga). 

Perquè es pugui visibilitzar el que passi el 8 de març vinent s’ha demanat que siguin les dones les que protagonitzin les diferents accions: lectura de manifestos, pancartes, etcètera…Hi ha qui planteja llavors: s’ha vetat la presència dels homes en la jornada de protesta. Crítica sorprenent perquè ningú assegura que en la reivindicació dels pensionistes n’han sigut exclosos els joves o en les dels estudiants falten els grans.

Moment únic

Tothom entén que és el seu dia. Més enllà que el moviment que està ressorgint pugui ser imperfecte i heterogeni, estem en un moment únic. Hi ha múltiples dades que indiquen que els avanços encara no són suficients. Si mirem a les nostres institucions més rellevants com el Congrés dels Diputats ens trobem que quatre de cada deu parlamentaris són dones.

En l’àmbit privat la cosa encara està pitjor: només tres de cada deu dones ocupen llocs en els equips de direcció. I, per exemple, únicament una de cada deu butaques de les reials acadèmies estan ocupades per dones.

     

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

 

Quan abordem el mercat laboral els motius de la vaga s’incrementen: set de cada deu persones que compten amb un contracte a temps parcial són dones i nou de cada deu excedències per dedicar-se a la cura familiar són per a dones. Sí, hi ha motius cada any. Però aquest potser serà diferent i especial.