Assetjament escolar: una plaga social

L’assetjament escolar és una plaga social. En un entorn on haurien de sentir-se segurs –l’escola– hi ha molts nens que pateixen assetjament, abusos i agressions físiques i psicològiques. Al mateix temps, hi ha altres menors que aprenen a ser abusadors, assetjadors, agressors. El bullying és una plaga que en gran mesura oculta, de la qual hi ha poca informació, fins i tot se li resta importància com a escaramusses de nens. Però no són una cosa de nens les terribles conseqüències psicològiques que viuen aquells menors que el pateixen. La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat de l’any 2017 ja parla del «preocupant fenomen de l’assetjament  escolar». La judicialització no és a priori el millor camí per intentar solucionar aquest problema, però en moltes ocasions els pares no tenen cap altre remei.

És una denúncia freqüent per part de les famílies afectades el viacrucis que suposa denunciar i trobar solució als casos de bullying. La LOMCE a Espanya i la llei d’educació del 2010 a Catalunya donen als directors de les escoles la potestat de poder gestionar aquestes situacions, amb la qual cosa és freqüent que l’escola acabi sent jutge i part en el cas, ja que tot cas de bullying acaba succeint sota el radar dels centres educatius. A Catalunya, per exemple, només un terç de les escoles tenen plans específics contra el bullying. Hi ha molta feina a fer: educació, protocols, tolerància zero, suport a les víctimes. En definitiva, cal organitzar-se per combatre una plaga.