Quinieles

M’atreveixo amb diverses quinieles, (del llatí, quini: «cinc alhora»), amb l’esperança de coincidir, no amb el resultat final, sinó amb alguns dels cinc apostadors imprescindibles. Això deu venir a dir que els meus gustos no són tan rars i que qualsevol opinió té, com més compartida, més oportunitats d’encert.

Quiniela dels Oscars. Permetin-me una doble aposta. Una doble llista. La que m’agradaria que guanyés i la que crec que guanyarà. Millor pel·lícula: la meva aposta és El hilo invisible, però guanyarà Tres anuncios en las afueras. Millor director: la meva aposta és Paul Thomas Anderson, però guanyarà Guillermo del Toro. Millor actriu: aposto per Frances McDormand sabent que guanyarà Frances McDormand. Millor actor: aposto jugant-m’ho tot per Daniel Day-Levis, tement que pugui guanyar-lo Gary (Churchill) Oldman. I pel que fa a actriu i actor secundaris, aposto il·lusionat per Allison Janey i Willem Dafoe, però temo veure’ls desbancats per Laurie Metcalf i Sam Rockwell. La solució, la matinada de diumenge a dilluns.

 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Quiniela de l’Arnau. Com caiguda del cel arriba la notícia que el teatre pot tornar a respirar, donant així per acabada una etapa més plena d’oblit que la mateixa mort. Divuit anys sota clau poden quedar enrere si es materialitza el projecte que acaba de presentar l’ajuntament. Ara només falta –diuen– «els diners», que Ada Colau, Gala Pin i José Subirats han de ser capaços de trobar a sota de les pedres. S’ho mereix la Barcelona cultural, el Paral·lel històric i, més que ningú, els aficionats i amics del barri que han defensat amb vehemència aquesta beneïda recuperació. Jo, optimista, aposto per un nou Arnau a dos anys vista. ¿Algú en dona menys?

Quiniela de diumenge. D’infart. Escric un un com una catedral i poso una espelma a Sant Messi. Quiniela de Brussel·les. Em supera. Em limito a seguir, incrèdul, les variables. Tantes com dies, minuts i segons.